martes, 23 de abril de 2013

Mónica Garcia Prieto periodista compromesa



Avui dediquem la nostra entrada a una dona valenta! Però valenta en l'ampli sentit de la paraula. Periodista compromesa, no dubta en arriscar-se a entrar de manera il·legal en països en guerra per explicar al món la veritat que les televisions de vegades no volen explicar...


La periodista Mónica García Prieto ha esta elegida guanyadora del IX Premi José Couse de Llibertat de Premsa del Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia y del Club de Prensa de Ferrol. Actualment viu a Beirut i treballa com a "freelance" per diversos mitjans de comunicació, com Cuarto Poder i Periodismo Humano, cobrint els conflictes d'Orient Mitjà.

Va començar en el món dels reporter de guerra gairebé per casualitat. Estava de vacances a Chiapas, Mèxic, quan va estar una revolta, aprofitant la seva formació va començar a redactar cròniques sobre el conflicte. Començant així la seva carrera com a reportera freelance. També va informar sobre el conflicte de Txetxènia.

Actualment està afincada al Líban, des d'on viu de primera mà el conflicte de Siria. Va ser la primera periodista en entrar de manera il·legal a la ciutat d'Homs, per relatar la situació real de la població civil.

Periodismo Humano
Diario el Ferrol
Notícia al portar Que!

sábado, 13 de abril de 2013

Margarete Schütte-Lihotzky arquitecta, militant antinazi i inventora de la cuina modular

Al cap del dia passem moltes hores a la cuina, i la ventatja de la cuina modular es tenir-ho tot a l'abast amb el mínim d'espai possible i el màxim de recursos disponibles, no? Doncs aquesta modernitat de cuina, tant popular, i que trobem a totes les cases data dels anys 30. Però no la va cuinar cap chef ni cap megacuiner amb estrelles Michelin... sino una dona!! sí, sí, tal com ho llegiu....
Margarete Schütte-Lihotzky

Margarete Schütte-Lihotzky  va ser la primera dona arquitecta austríaca. Activa militant antinazi, ha passat a la història del disseny per la concepció de la primera cuina moderna i modular: la cuina Frankfurt.

Va néixer a Viena, en una família burgesa. I va ser la primera estudiant femenina de la Kunstgewerbeschule, avui en dia coneguda com la Universitat d’Arts aplicades de Viena, on donaven classes artistes de la talla de Josef Hoffmann, Oscar Kokoschka o Anton Hank. Per poc no entra a la Universitat, i la seva mare va haver de convencer un amic per tal que demanes una carta de recomanació a un famós artista, en Gustav Klimt. 

Va ser deixeble d’Oskar Strnad, que va ser un dels pioners de l’anomenada “sozialer Wohnbau" (vivenda social) a Viena. Inspirant-se en el seu treball Margaret Lihotzky es va endinçar en el disseny funcionalista, que en aquell moment era una tendència, però que ben aviat va esdevenir un requisit per la nova arquitectura.
Després de la seva graduació, va treballar en diversos projectes, i també va col·laborar amb el seu mentor Adolf Loos, en el desenvolupament d’un complex residencial per veterants de la Primera Guerra Mundial.


La frankfurter Küche

El 1926, l’arquitecte i urbanista Ernst May, que en aquell moment era l’arquitecte de Frankfurt, a Alemanya, i disposava d’influència política i recursos econòmics suficients per resoldre el problema de la vivenda social a la ciutat, va reunir un equip de treball, entre els quals hi havia Margarete Lohistsky, i van treballar en un projecte de vivendes socials, que es va resoldre amb gran èxit. 

Després d’aquest projecte de vivendes, va continuar treballant a la ciutat, dissenyant escoles bressol, residències universitàries, escoles i altres edificis per la comunitat. A Frankfurt va conéixer Wilhelm Schütte, amb qui es va casar uns anys més tard. Uns anys més tard el 1926 va crear la “cuina Frankfurt”, la primera cuina modular de la història, i que ven aviat va esdevenir el prototip de cuina equipada, i que avui en dia es considerada un “clàssic” en totes les llars.
Reconstrucció de la cuina Frankfurt
Disseny original de 1926




Basant-se en les investigacions científiques americanes sobre l’organització del treball, fetes per Frederick Winslow Taylor, i en les seves pròpies, Margarete va refer el model de cuina dels vagons restaurants per concebre la seva “cuina-laboratori” dedicada a les llars particulars, utilitzant el mínim espai, però oferint el màxim confort i màxim equipament per les tasques domèstiques. Va tenir tan èxit, que el consell social de Frankfurt va instalar 10000 d’aquestes cuines prefabricades als seus apartaments de nova construcció per la classe obrera.



La “Brigada de maig”

Margarete Schütte-Lihotzky membre de la delegació d'Austria en un congrès a Berlin el 1947
Quant la situació política de la República de Weimar va començar a deteriorar-se i es comença a afavorir exesivament la dreta, el matrimoni Schütte-Lihotzky decideix unir-se a l’equip d’arquitectes “Brigada de maig”, capitanejat per Ernst May. Així, el 1930, van agafar un tren amb destí Moscú, on el grup d’arquitectes va encarregar-se de dura a terme la primera aplicació del Pla Quinquenal d’Stalin, com per exemple construir la ciutat industrial de Magnitogorsk. Tot i que la “Brigada de maig” havia d’encarregar-se de la projecció i execució de 20 ciutats industrials en tres anys, el projecte no va tirar endavant, com a conseqüència de la difícil situació política del país. Ernts May va deixar l’ URSS  el 1933, i el matrimoni Schütte-Lihotzky es va quedar fins el 1937, quan “la gran Purga” d’Stalin va agreujar la seva situació i va esdevenir insuportable i perillosa. Aleshores, Margarete i el seu marit es van mudar a Londres i després a Paris.


Els anys de la guerra
 
El 1938 Margareta i el seu marit van rebre una oferta de treball per donar classes a l’Acadèmia d’Art d’Istambul. Allí va dissenyar diverses escoles bressol basant-se en les idees de Maria Montessori.
Istabul era un lloc bastant segur pels refugiats europeus, de manera que Margarete va tenir l’oportunitat de conéixer diversos artises exiliats com Bela Bartok o Hindemith. 
Margarete el 1940

El matrimoni també va coneixer Herbert Eichholzer un col·lega austriac que va organitzar una mena de resistència comunista contra el règim nazi. El 1939 Margarete s’afilia al KPÖ , Partit Comunista Austríaca, i un any més tard, torna voluntariament a Austria de la mà de Eichholzer per establir contacte amb els moviments de la resistencia austríaca. Un mes després, va ser arrestada per la Gestapo, juntament amb Eichholzer i altres conspiradors. Aquests darrers van ser arrestat i acusats d’alta traïció, i els van condemnar a mort i executar el 1943. Margarete va ser condemnada a 15 anys de pressó, va complir pena a la pressó d’ Aichach de Baviera, on finalment va ser alliberada per les tropes estadounidenses el 25 d’abril de 1945.




El reconeixement
Després de la guerra, s’en va anar a treballar a Sofia, Bulgaria. I finalment va tornar a intalar-se a Viena el 1947.
Va conservar les seves idees comunistes, motiu pel qual no va rebre cap encarrec oficial, tot i que el país estava en ruïnes i en ple procès de reconstrucció. Per aixó va treballar com a consultora fora d'Austria, a la Xina, a Cuba o a l’Alemanya de l’est. L’any 1951 es va serparar del seu marit.
 
Margarete Schütte-Lihotzky a Xina

La seva obra va ser reconeguda per les autoritats austríaques fa relativament poc temps:

  • Va rebre el Premi d’Arquitectura de la ciutat de Viena el 1980. 
  • El 1985 va escriure les seves memòries (Records de la resistència). 
  • Fidel a les seves idees comunistes, el 1988 es va negar a rebre una conmemoració de mans d'en Kurt Waldheim, a les hores President de la Federación Austriaca, per la seva dubtosa conducta durant la Segona Guerra Mundial.
  • El 1990 el Museu Austríaca d'Arts Aplicades de Viena, va inaugurar una reproducció a escala de la seva cuina Frankfurt
  • El 1995 va formar part d'un grup de supervivents de l'Holocaus Austríac que va denunciar Jörg Haider, que en una sessió del parlament austríac on es discutia sobre els actacs amb bombes al poble romaní, Haider s'havia referit als camps de concentració nazis, com a simples camps d'internament.


Finalment, Margarete Schütte-Lihotzky va morir a Viena el 18 de gener de 2000, quan faltaven uns dies pel seu 103è aniversari, a casa de complicacions per una grip. Va ser enterrada en una tomba d'honor al Cementiri Central de Viena.


Per saber-ne més:



miércoles, 3 de abril de 2013

Ada Colau provocadora o defensora?

Darrerament, és una de les dones amb més ressò mediàtic a Espanya, però també es parla d'ella als mitjans de comunicació estrangers, com el Washington Post.

Ada Colau, és la portaveu de la plataforma "Stop Desaucios" i des d'aquí li volem retre el nostre particular homenatge.
Ada Colau
Dimarts al matí, mentre baixava a treballar. L'única emissora que s'escoltava bé al cotxe era Onda Cero. Així que durant una estona vaig escoltar "Herrera en la onda". Parlaven sobre el fenòmen "escrache" (anar a protestar a la casa particular dels diputats o polítics de torn), i de la plataforma "Stop Desaucios".
Després de diverses intervencions, "a cual mejor".... , es va arribar a la conclusió majoritaria que "esa señora (Ada Colau)" és una incitadora a la violència, conectada amb la "kaleborroca", instigadora de revoltes i agitadora de mases! ... Déu ni dó!

Aleshores vaig recordar que dissabte a la nit, Ada Colau participava en un programa de debat-tertulia, no recordo el canal, i que un dels tertulians també l'acusava d'instigadora i comparava l'"escrache" amb la "kaleborroca"...

I que voleu que us digui, però el fet que l'acusin poc menys que de terrorista, antisistema i no sé quantes coses més em va fer pensar... "Que bé que ho deu estar fent aquesta dona per tindre tants enemics i detractors!" Primer, perquè si no tingués raó, no li donarien coba...i segon, perquè si molesta "tant" és que deu tenir algo de raó, o no?

Bé doncs arribada aquesta conclusió, he decidit que des del "Dona havia de ser" trencarem una llança en favor d'aquesta "bala perduda", per tal que en pogueu coneixer més coses, i decidir per vosaltres mateixes si és una provocadora antisistema o una defensora dels desnonats.


I personalment crec, que si hi hagués més persones preocupades pels altres, amb integritat moral i uns valors ferms, el món segur que seria un lloc millor. Així que ho tinc clar!

FALTEN COLAU
SOBREN BARCENAS




martes, 2 de abril de 2013

Maria Sibylla Merian, pionera de l'entomologia moderna


No tots els dies es conmemora l'aniversari d'una dona artista, i encara menys els 366è aniversari del seu naixement. Per aquest motiu, aprofitem que "Sant Google" li dedica l'encapçalament per reivindicar la figura d'aquesta intrèpida exploradora i pintora.
Maria Sibylla Merian (1647-1717)
"En la meva joventut em vaig dedicar a buscar insectes. Vaig començar amb els cucs de seda de la meva ciutat natal de Frankfurt. Després vaig establir que a partir d'altres erugues es desenvolupaven moltes de les belles papallones diürnes, com ho fan els cucs de seda. Això em va portar a recollir totes les erugues que podia trobar per observar la seva transformació."
(Metamorfosi dels insectes del Surinam, pròleg)

Maria Sibylla Merian va néixer a Frankfurt.  El seu padrastre, el pintor de flors Matthäus Merian, li va ensenyar a pintar, dibuixar i gravar. De manera que als tretze anys ja pintava les seves primeres imatges d'insectes i plantes a partir de models que capturava directament.

En aquell temps, existia la creença popular que els insectes eren fruit de la "generació espontània" i que creixen del fang en putrefacció. Per aquest motiu, l'Església els anomenava "bèsties del diable". Però Maria, al marge de les creences popular, va començar a observar les orugues, i com a partir de les orugues podien "neixer" les papallones més meravelloses.
Això la va portar a estudiar la metamorfosi, les crisàlides i les plantes de les que s'alimentaven les orugues. Il·lustrant tots els estadis del desenvolupament. D'aquest primer quader d'esbossos en va sortir el seu primer llibre, Nou llibre de flors. A aquest primer volum el van seguir dos més, on presentava els diferents estadis del desenvolupament de les diferents papallones sobre les plantes que s'alimentaven.
Ell 1685 es separa del seu marit i es mudar al castell de Waltha (Països Baixos) per  viure en una comuna pietista. El castell pertanyia al governador de Surinam, i allà va poder estudiar tot de flora i fauna sud-americana.



Maria Sibylla Merian:  Metamorphosis insectorum Surinamensium.  1719.
 
Tot i que els amics i coneguts li desaconsellaven el viatge, Maria va obtenir una beca de la ciutat d'Amsterdam, i amb 52 anys, viatja amb la seva filla petita al Surinam. . Durant la seva estada, les dos van fer nombroses excursions a l'interior de Surinam. Allà, Maria anava describint tot el que descobria a traves de les seves aquarel·les i els seus dibuixos. Dos anys més tard, va contreure la malària, i va haver de tornar a Amsterdam.

Aquarel·la de Maria Sibylla Merian
A la tornada, els seus dibuixos i esbossos li van servir de base per realitzar un importantíssim treball sobre la fauna i flora de Surinam, i que va esdevenir la seva obra més important:  Metamorfosi dels insectes del Surinam, publicada a Amsterdam el 1705.

El seu llibre era per a l'època bastant car i hi havia pocs compradors, Maria Sibylla Merian no podia viure només gràcies a la seva pintura. Es va dedicar a donar cursos de dibuix ia la venda d'utensilis de pintura i preparacions a base de plantes i animals de tot tipus d'espècies.
Merian, que gaudia d'una gran reputació de naturalista i artista, va morir el 1717 als 70 anys a Amsterdam.

Curiositats:
En els últims anys del
segle XX, el treball de Maria va ser redescobert, restaurat i diverses vegades honrat. El seu retrat es va posar en el bitllet de 500 marcs alemanys i en un segell de 0.40 marcs del 1987. Diverses escoles porten el seu nom i el gener de 2005 la ciutat de Warnemünde va botar un vaixell amb el seu nom, propietat de l'Institut d'Investigació en el Mar Bàltic.

Segell conmemoratiu