Va néixer el 6 de març 1898, va fer els seus estudis elementals a casa amb
professors particulars, i sota la supervisió de la seva mare. Després va
assistir a l’Escuela Normal de Maestras,
i el 1917 es va traslladar a Madrid per estudiar Batxillerat a l’Instituto Cisneros. Quan va obtindre el batxillerat entra a la Facultat de
Dret el 1920, on va cursar la carrera com alumna no oficial fins que es va llicenciar el juny de 1924.
 |
| Segell commemoratiu |
Des de que va arribar a viure a Madrid, es va allotjar a
la Residencia Femenina de Estudiantes,
que dirigia la Senyora Maria de Maeztu, i es va pagar els estudis fent classes
particulars i a l’Institut-Escola d’Ensenyament Secundari (també dirigit per la
Senyora Maria de Maeztu).
Va entrar a formar part del Col·legi d’Advocats el gener
de 1925, cosa que va representar tota una fita en aquells temps, i tot i que en
un principi no tenia interès a exercir la seva professió davant dels tribunals,
l’1 de maig d’aquell any va intervenir com advocada defensora per primer cop.
 |
| Victoria Kent amb la toga d'advocada |
Però no va ser fins cinc anys més tard, el 1930 quan el
nom de Victoria Kent apareix en la premsa nacional i internacional, ja que va
ser nombrada lletrada del Senyor Álvaro de Albornoz, un dels instigadors de la
revolta republicana de Jaca. I es converteix en la primera dona que actuava davant del Tribunal Suprem de Guerra i de
la Marina, a tot el món.
Va aconseguir l’absolució del seu client. Aquest èxit li
va donar un gran prestigi durant els primers anys de la República.
 |
| Victoria Kent flanqueada por el presidente de la República, Niceto Alcalá Zamora y Álvaro de Albornoz, en Madrid en 1931. |
Com a membre del partit Radical Socialista, va
ser candidata a les Corts de Madrid. Va ser escollida i juntament amb Clara Campoamor, va ser diputada de les
Corts Constituents de 1931.
 |
|
Banquete a Victoria Kent, entre otros
asistieron, Indalecio Prieto, Fernado de los Rios y Álvaro Albornoz. 25 de
febrero de 1932
|
Les seves intervencions al Parlament van ser escasses, i
una de les més recordades va ser el seu discurs en contra del vot femení,
seguint la disciplina de partit.
Paral·lelament a la seva tasca de parlamentaria, i com a
membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, dur a terme el que
ella recordarà com la “tasca més
important de la seva vida”. Continuant amb les tasques que havia iniciat la
seva predecessora, Concepción Arenal, es va dedicar de ple a la reforma de les
presons españoles, sota el criteri de que les societats estan obligades a
recuperar els delinqüents com a persones actives:
- Va establir permisos per als presos (3r grau)
- Va tancar 114 centres penitenciaris que estaven en mal
estat
- Va substituir les celes de càstig per les d’aïllament
- Alliberar els majors de 70 anys, sempre que juressin que
portarien una vida digna.
- Va crear la presó de dones de las Ventas, prescindint de les monges que les explotaven, i creant la
secció femenina del Cos Auxiliars de Presons.
- Va eliminar l’ús de grillons.
- Va crear el famós “bis
a bis” per evitar les relacions homosexuals, i de pas les malalties de
transmissió sexual.
 |
| Victoria Kent amb recluses i els seus fills |
La seva tasca va
ser de vital importància per l’evolució del sistema penitenciari espanyol.
Totes aquestes mesures van donar a Victoria Kent una gran popularitat, tot i
que no tenia un caràcter gaire agradable. Ja que era una dona, amb un gran caràcter,
clara, tallant, decidida i molt treballadora.
 |
|
Homenaje a Victoria Kent. En Ciempozuelos dse
descubre una lápida que da el nombre a la Directora General de Prisiones en una
calle. 13 de septiembre de 1931
|
El 1936, va
tornar a sortir escollida coma diputada del Frente Popular, tot i que
els dies d’aquest Parlament van ser escassos. Amb l’arribada de la Guerra Civil
del 36, se li concedeix el càrrec de Primer Secretari de l’Ambaixada
d’Espanya a Paris, i la seva principal tasca va consistir en buscar asil
als nens exiliats a França.
Més tard, en
plena II Guerra Mundial, va col·laborar activament en la sortida de refugiats
espanyols ca a Amèrica. I curiosament, ella no va poder fugir i va restar a
Paris amagada durant els quatre anys d’ocupació nazi. El seu Passaport li
reconeixia el paper que havia tingut durant la República, i el govern de Franco
va emetre una ordre de busqueda i captura. Aquest període de la seva vida, el
va recollir posteriorment en un dels seus llibres: Mis cuatro años en Paris(1948).
Al finalitzar la
guerra a Europa, viatja a Mèxic on es nombrada Directora de l’Escola de Capacitació per al Personal de
Presons.
L’any 1950, es
trasllada a Nova York, on entra a formar part de la Secció de Defensa Social de les Nacions Unides.
L’any 1954, funda
la revista Ibérica, en la que publica les noticies que arriben des
d’Espanya per als exiliats espanyols residents als Estats Units.
 |
| Victoria Kent arribant a Espanya el 1977 |
Encara que va viatjar
a Espanya el 1977, va tornar a Nova York on va viure fins a la seva mort el
1987.
Enllaços d'interès:
