La primera programadora:
Ada Lovelace
El seu veritable nom era Augusta Ada Byron King, va
néixer el 18 de desembre de 1815. I la seva vida, tot i ser curta, va ser
peculiar i significativa. Va ser una dona avançada al seu temps, influenciada
per les idees clàssiques de la societat victoriana del seu temps, i apartada a
un segon pla pel fet de ser dona. Tot i que amb el pas del temps rebria un gran
reconeixement per la tasca desenvolupada en el món de la informàtica.
Va ser l’única filla legítima del conegut poeta Lord George Gordon Byron.
Tot i que els seus pares es van separar quan ella tenia dos mesos, va mantenir
una intensa relació epistolar amb el seu pare. Lord Byron li escrivia sovint i
l’homenatjava en les seves contínues obres poètiques.
Els motius que van portar a la jove Ada a accedir al món científic són
conseqüència de l’estatus social, que tenia, estar al dia del progrés era una
senyal de prestigi i de poder, això feia que les dones de classe alta es
poguessin dedicar a l’estudi científic sense cap problema. També hi havia una
qüestió familiar, i es que la seva mare l’esperonava a endinsar-se en el món de
les ciències per allunyar-la del seu pare (poeta, del món de les lletres).
Com que era una família amb grans recursos econòmics, Ada va rebre classes
particulars de matemàtiques i ciències, i sobretot de la rama d’astronomia. Entre
els seus tutors particulars destaca
Augustus de Morgan, primer professor de matemàtiques de la Universitat
de Londres. Morgan li va presentar a Mary Sommerville, una brillant matemàtica
que acabava de publicar un llibre sobre mecànica celest. Així doncs, Sommerville
es va convertir en l’exemple a seguir, la mare d’Ada la va animar a seguir per
aquest camí, ja que considerava que les matemàtiques eren una bona assignatura
per entrenar la ment, i assegurar-se així que la seva filla escollís el camí de
les ciències.
El 1833 va ser presentada en societat i va començar a anar a festes, al
teatre i a tots els esdeveniments als que assistien les joves de la seva edat.
El 8 de
juliol de 1835 es va casar amb William King, nombrat Comte de Lovelace, i onze
anys més gran que ella. Al contraure matrimoni Ada es convertir en la Comtessa
de Lovelace. King era un home bastant dèbil,
i Ada el superava amb intel·ligència, però la va recolzar i ajudar en
tot moment.
El seu
primer contacte amb les màquines (1833) va ser gràcies al conegut Charles
Babbage, matemàtic i científic protoinformàtic al que s’atorga la primera idea
de concepció d’un ordinador. Ja que la seva màquina
analítica funciona amb el mateix principi que un ordinador.
Ada va coneixer el treball de Babbage a l’assistir a una conferencia de
Dionysus Lardner, el qual disertava sobre la màquina de Babbage. Ada va decidir
escriure una carta a Babbage i finalment va anar a visitar el seu taller. Ada
tenia llavors 17 anys.
Des de ben
jove, Ada va patir greus problemes de salut, que gracies a la seva força de
voluntat va superar. Les cames li van quedar paralitzades quan als 14 anys va
passar un llarg període de temps tombada al llit, patint les tècniques
medicinals de l’època a base de sangoneres. Però va aconseguir superar
l’enfermetat, i enfortir les seves cames i convertir-se en una gran amazona.
A Lady
Lovelace se li atorga el desenvolupament de les instruccions per fer càlculs en
una versió molt primerenca de l’ordinador.
Babbage va comptar amb el suport matemàtic d’Ada, ja que aquesta tenia
un talent natural per les màquines. Va arribar a escriure per a ell un programa
que permetia calcular els valors numèrics de Bernouilli. Tot i això, la tasca d’Ada sempre va quedar en
un segon terme, i en la majoria dels casos se la recordava com la transcriptora
de les idees de Babbage. Van haver de passar 30 anys per que es dones a conèixer
la identitat dels treballs d’ A.A.L (Augusta Ada Lovelace) i el seu treball
comences a estar més valorat inclús que el de Babbage.
Babbage
imaginava una màquina capaç d’interactuar amb el seu operador, dotada de memòria,
una unitat operativa, una perforadora de targetes i una impressora, però tenia
dos punts febles: la mecànica i les targetes perforades. Ada va aconseguir solucionar
els errors més seriosos del projecte i
junts van lluitar per tirar endavant aquest projecte.
El 1843 es
van publicar una sèrie de documents interessants sobre la màquina de Babbage,
el seu Ingeni analític (els
ordinadors actuals tenen com a precedent històric aquesta màquina analítica),
un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en
una memòria una sèrie de codis d’instruccions, allò que avui entenem com
“programa”, i que probablement hauria estat una realitat molt abans, si Ada no
s’hagués mort tant jove. Babbage va intentar construir-la en diverses ocasions
però sense èxit, i finalment va abandonar el projecte.
Ada va ser
previsora, i patint perquè no censuressin el seu treball i s’oblidés pel fet de
ser dona, va firmar el seu treball únicament amb les seves inicials A.A.L.
així, Ada es va encarregar el 1843, d’escriure un article on descrivia i
analitzava la màquina analítica o màquina de càlcul; va incloure demostracions
de com calcular les funcions trigonomètriques que contenien variables i va
publicar el primer programa amb les instruccions que la farien funcionar.
Aquest article va arribar a triplicar la longitud de les notes originals.
Aquest article es va publicar a les Memòries
Científiques de Richard Taylor Volum III (1843). També son seus els
conceptes com conjunt d’instruccions que permetin que es repeteixi un bucle i
subrutina; també va inventar una anotació per descriure els algoritmes de la
màquina analítica, és a dir, el primer
llenguatge de programació.
Les seves
idees van ser represes un segle més tard pel matemàtic Alan M. Turing el 1937 i
per John von Neumann el 1946, ambdós personatges fonamentals en el
desenvolupament de l’ordinador tal i com el coneixem actualment.
Els darrers anys de la seva vida Ada va partir repetits episodis de crisis
nervioses, els deutes i els escandols van pasar-li factura. La seva salut va
empitjorar i per tal d’aliviar els dolors va començar a pendre alcohol i
drogues i encara van empitjorar el seu estat.
Conscient
d’aquest desajust vital, aconsegueix desenganxar-se de l’alcohol i les drogues,
però cau en un altre vici: les apostes. Juntament amb Charles Babbage s’introdueix en el món de les carreres de cavalls.
Ada es va jugar la seva fortuna familiar.
La vida
sentimental d’ Ada Lovelace també va estar plena d’escàndols. Flirtejava amb
tots els homes que tenia al seu voltant. El seu marit va trobar més de 100
cartes d’”amics”.
Finalment va
morir als 36 anys víctima d’un càncer uterí, a la mateixa edat que el seu pare.
Els cosos dels dos descansen a la mateixa tomba.
Ada va tenir
tres fills amb William King, el seu marit. I
una filla d’una relació extra matrimonial amb David Brewster (inventor
del caledoscopi). Aquesta filla, Scherezada Lovelace va ser l’única que va
seguir els passos de la seva mare. Dotada per l’art, les ciències i les
matemàtiques, va intentar crear una màquina que fos capaç de realitzar obres
pictòriques. El rebuig social que va patir aquest invent va fer que caigués en
una profunda depressió. Curiosament, va morir a l’edat de 36 anys, igual que la
seva mare i el seu avi.
 |
| Daguerotipo de Ada Lovelace |
Curiositats:
- A part de Charles Babbage, Ada va tenir l’oprtunitat de coneixer
personalment David Brewster (físic, inventor
del caleidoscopi), Charles Wheatstone (físic i inventor, destacat pels
seus treballs en electricitat), Charles Dickens (escriptor) i Michael Faraday
(químic i físic, inventor del motor elctric, generador i dinamo).
- Com que va ser la primera dona en el món dels
ordinadors, se la coneix amb el sobrenom de l’encantadora
de números
- El 1979 el Departament de Defensa dels EEUU va crear
un llenguatge de programació basat en “Pascal” en honor a Ada Byron anomenat “llenguatge de programació Ada”.
- “Ada” sol ser
l’estendard del ciberfeminisme
- Ada Lovelace Day's, per promoure el coneixement de les dones científiques
- Mundo Ada
