Al cap del dia passem moltes hores a la cuina, i la ventatja de la cuina modular es tenir-ho tot a l'abast amb el mínim d'espai possible i el màxim de recursos disponibles, no? Doncs aquesta modernitat de cuina, tant popular, i que trobem a totes les cases data dels anys 30. Però no la va cuinar cap chef ni cap megacuiner amb estrelles Michelin... sino una dona!! sí, sí, tal com ho llegiu....
 |
| Margarete Schütte-Lihotzky |
Margarete Schütte-Lihotzky va ser la primera dona arquitecta austríaca. Activa militant antinazi, ha passat a la història del disseny per la concepció de la primera cuina moderna i modular: la cuina Frankfurt.
Va néixer a Viena, en una família burgesa. I va ser la primera estudiant femenina de la Kunstgewerbeschule, avui en dia coneguda com la Universitat d’Arts aplicades de Viena, on donaven classes artistes de la talla de Josef Hoffmann, Oscar Kokoschka o Anton Hank. Per poc no entra a la Universitat, i la seva mare va haver de convencer un amic per tal que demanes una carta de recomanació a un famós artista, en Gustav Klimt.
Va ser deixeble d’Oskar Strnad, que va ser un dels pioners de l’anomenada “sozialer Wohnbau" (vivenda social) a Viena. Inspirant-se en el seu treball Margaret Lihotzky es va endinçar en el disseny funcionalista, que en aquell moment era una tendència, però que ben aviat va esdevenir un requisit per la nova arquitectura.
Després de la seva graduació, va treballar en diversos projectes, i també va col·laborar amb el seu mentor Adolf Loos, en el desenvolupament d’un complex residencial per veterants de la Primera Guerra Mundial.
La frankfurter Küche
El
1926, l’arquitecte i urbanista Ernst May, que en aquell moment era
l’arquitecte de Frankfurt, a Alemanya, i disposava d’influència política
i recursos econòmics suficients per resoldre el problema de la vivenda
social a la ciutat, va reunir un equip de treball, entre els quals hi
havia Margarete Lohistsky, i van treballar en un projecte de vivendes
socials, que es va resoldre amb gran èxit.
Després
d’aquest projecte de vivendes, va continuar treballant a la ciutat,
dissenyant escoles bressol, residències universitàries, escoles i altres
edificis per la comunitat. A Frankfurt va conéixer Wilhelm Schütte, amb
qui es va casar uns anys més tard. Uns anys més tard el 1926 va crear
la “cuina Frankfurt”, la primera cuina modular de la història, i que ven
aviat va esdevenir el prototip de cuina equipada, i que avui en dia es
considerada un “clàssic” en totes les llars.
 |
| Reconstrucció de la cuina Frankfurt |
 |
| Disseny original de 1926 |
Basant-se en les investigacions científiques americanes sobre l’organització del treball, fetes per Frederick Winslow Taylor, i en les seves pròpies, Margarete va refer el model de cuina dels vagons restaurants per concebre la seva “cuina-laboratori” dedicada a les llars particulars, utilitzant el mínim espai, però oferint el màxim confort i màxim equipament per les tasques domèstiques. Va tenir tan èxit, que el consell social de Frankfurt va instalar 10000 d’aquestes cuines prefabricades als seus apartaments de nova construcció per la classe obrera.
La “Brigada de maig”
 |
| Margarete Schütte-Lihotzky membre de la delegació d'Austria en un congrès a Berlin el 1947 |
Quant la situació política de la República de Weimar va començar a deteriorar-se i es comença a afavorir exesivament la dreta, el matrimoni Schütte-Lihotzky decideix unir-se a l’equip d’arquitectes “Brigada de maig”, capitanejat per Ernst May. Així, el 1930, van agafar un tren amb destí Moscú, on el grup d’arquitectes va encarregar-se de dura a terme la primera aplicació del Pla Quinquenal d’Stalin, com per exemple construir la ciutat industrial de Magnitogorsk. Tot i que la “Brigada de maig” havia d’encarregar-se de la projecció i execució de 20 ciutats industrials en tres anys, el projecte no va tirar endavant, com a conseqüència de la difícil situació política del país. Ernts May va deixar l’ URSS el 1933, i el matrimoni Schütte-Lihotzky es va quedar fins el 1937, quan “la gran Purga” d’Stalin va agreujar la seva situació i va esdevenir insuportable i perillosa. Aleshores, Margarete i el seu marit es van mudar a Londres i després a Paris.
Els anys de la guerra
El 1938 Margareta i el seu marit van rebre una oferta de treball per donar classes a l’Acadèmia d’Art d’Istambul. Allí va dissenyar diverses escoles bressol basant-se en les idees de Maria Montessori.
Istabul era un lloc bastant segur pels refugiats europeus, de manera que Margarete va tenir l’oportunitat de conéixer diversos artises exiliats com Bela Bartok o Hindemith.
 |
| Margarete el 1940 |
El matrimoni també va coneixer Herbert Eichholzer un col·lega austriac que va organitzar una mena de resistència comunista contra el règim nazi. El 1939 Margarete s’afilia al KPÖ , Partit Comunista Austríaca, i un any més tard, torna voluntariament a Austria de la mà de Eichholzer per establir contacte amb els moviments de la resistencia austríaca. Un mes després, va ser arrestada per la Gestapo, juntament amb Eichholzer i altres conspiradors. Aquests darrers van ser arrestat i acusats d’alta traïció, i els van condemnar a mort i executar el 1943. Margarete va ser condemnada a 15 anys de pressó, va complir pena a la pressó d’ Aichach de Baviera, on finalment va ser alliberada per les tropes estadounidenses el 25 d’abril de 1945.
El reconeixement
Després de la guerra, s’en va anar a treballar a Sofia, Bulgaria. I finalment va tornar a intalar-se a Viena el 1947.
Va conservar les seves idees comunistes, motiu pel qual no va rebre cap encarrec oficial, tot i que el país estava en ruïnes i en ple procès de reconstrucció. Per aixó va treballar com a consultora fora d'Austria, a la Xina, a Cuba o a l’Alemanya de l’est. L’any 1951 es va serparar del seu marit.
 |
| Margarete Schütte-Lihotzky a Xina |
La seva obra va ser reconeguda per les autoritats austríaques fa relativament poc temps:
- Va rebre el Premi d’Arquitectura de la ciutat de Viena el 1980.
- El 1985 va escriure les seves memòries (Records de la resistència).
- Fidel a les seves idees comunistes, el 1988 es va negar a rebre una conmemoració de mans d'en Kurt Waldheim, a les hores President de la Federación Austriaca, per la seva dubtosa conducta durant la Segona Guerra Mundial.
- El 1990 el Museu Austríaca d'Arts Aplicades de Viena, va inaugurar una reproducció a escala de la seva cuina Frankfurt
- El 1995 va formar part d'un grup de supervivents de l'Holocaus Austríac que va denunciar Jörg Haider, que en una sessió del parlament austríac on es discutia sobre els actacs amb bombes al poble romaní, Haider s'havia referit als camps de concentració nazis, com a simples camps d'internament.
Finalment, Margarete Schütte-Lihotzky va morir a Viena el 18 de gener de 2000, quan faltaven uns dies pel seu 103è aniversari, a casa de complicacions per una grip. Va ser enterrada en una tomba d'honor al Cementiri Central de Viena.
Per saber-ne més:
