Artemisia Gentileschi al Musée Maillol de Paris

Ara que arriba la setmana santa i algunes aprofitareu per fer un escapada, si aneu a Paris no puc deixar de recomanar-vos aquesta exposició:

ARTEMISIA, 
PODER, GLORIA I PASSIÓ D'UNA DONA PINTORA
14 març fins al 15 de juliol
Paris
http://www.museemaillol.com/

Artemisia Gentileschi, va néixer el 8 de juliol de 1593 a Roma, i va ser la primogènita del pintor barroc Orazio Gentileschi, natural de la Toscana. 
 Podria haver estat verge, esposa, religiosa o prostituta (que eren els rols atribuïts a les dones durant el segle XVI) però va decidir seguir els passos del seu pare i convertir-se en pintora. Pintora d’èxit.

Igual que Caravaggio, va ser una pintora d’èxit, amb fama a nivell europeu i tant nobles com reis compraven les seves obres, però la historia ha silenciat la seva fama i la seva obra es una gran desconeguda per nosaltres.
Només va ser una pintora excepcional, sinó que va tenir una vida totalment atípica a les dones de la seva època. 

Susana i els vells

Als 17 anys va signar el seu primer quadre Susanna i els vells, en el qual dos vells llencen mirades lascives a una adolescent nua visiblement avergonyida…
Mesos després de pintar aquesta obra va ser violada per Agostino Tassi, un pintor que ajudava els seu pare a decorar la casa del cardenal Scipione Borghese.  Tassi es va comprometre a casar-se amb Artemisia i conviure amb ella durant nou mesos. Però tot i així Orazio Gentileschi el va denunciar al papa Pau V, i tota Roma es va assabentar de la deshonra. No obstant, a Artemisia no li va importar i es va sotmetre a un procés públic que va durar uns mesos. La justícia li va donar la raó, i Tassi va ser condemnat a l’exili i a galeres pontifícies (tot i que no va complir la pena).

Judith decapitant Holofernes

Artemisia es va casar amb el florentí Pierantonio Stiattesi i van marchar a Florencia. Allà hi havia la cort del gran Duc de la Toscana, Cosme de Médicis. Allí va conèixer Miguel Angel Buonarotti i Galileo Galilei, i sota la seva protecció va entrar a la famosa Acadèmia de Dibuix. Així doncs, amb 23 anys va ser la primera dona que es va matricular en aquesta llegendària acadèmia.

La conversió de Magdalena

El 1617, Artemisia ja era mare de tres fills i pintora habitual dels Médicis. El seu marit es va endeutar i van haver de marxar de Florència. Van tornar a Roma, on van viure entre 1620 i 1626 en una cas “digna d’un gentilhome” segons cròniques de l’època. El 1622 el seu marit es acusat d’haver ferit a la cara un espanyol, i al cap de poc es separa d’ell. Llavors va marxar a viure a Vènecia, i després a Napols on entrarà al servei d’un admirador  de la seva obra, el virrei espanyol Fernando Enríquez Afán de Ribera, duc d’Alcalà.
A Nàpols obre els seu propi taller amb una dotzena d’ajudant i aprenents. I durant 20 anys forma als que seran els millors pintors de la seva època Cavallino, Spardaro, Guarino... la seva fama va creuar fronteres, i el rei Carles I d’Anglaterra va ordenar contractar-la, i va marxar a viure a Londres durant dos anys. El 1639 mor el seu pare, i les cròniques ens diuen que el funeral d’Orazio Gentileschi a Londres van estar a l’altura de Rafael i Miguel Angel.

Venus dormida

A diferencia del pintors de la seva època, Arteminisia no va pintar esglésies o capelles, sinó que va treballar per col·leccionistes privats com el duc de Módena, els Médicis, els D’Este, el Duc d’Amberes, banquers, nobles i prínceps europeus. Les seves cartes i les seves factures ens demostren que la seva firma era una de les més cotitzades del seu temps.

Naixement de Joan Bautista

La majoria de les seves obres són protagonitzades per figures femenines, moltes nues i plenes de força. Algunes desprenen erotisme, altres són intenses, impetuoses dramàtiques… no va pintar mai cap escena domèstica. La seva obra és un homenatge a dones valentes: músiques, pensadores i heroïnes bíbliques: Cleopatra, Diana, Galatea, Judith, Dalila, Betsabé…

Autorretrat

El 1649 va acabar el seu autoretrat més famós. “Artemisia va trencar totes les normes social. Va conquerir la glòria i la seva llibertat, amb talent i força creadora. Convertint-se així en una de les artistes més grans de tots els temps”.

Per saber-ne més coses:

Artemisia Gentileschi (wikipedia) 

http://mujerespintoras.blogspot.com.es/2008/01/artemisia-gentileschi-1593-1656.html

 Artemisia Gentileschi. Rauda Jamis. Ed. Circe, Barcelona, 1999.

Artemisia, passió extrema. Directora: Agnes Merlet. 1993.