La situació de la dona espanyola a principis del segle XX

El sistema patriarcal garantía una posició subordinada de la dona, i ho feia en dos àmbits diferents:

El primer, mitjançant una legislació discriminatòria basada en el:

• Codi Penal de 1970
• Codi del Comerç de 1885
• Codi Civil de 1889

La posició subordinada legal va posar la dona casada en una situació d'absència total d'autonomia personal i laboral.

La dona espanyola necessitava l’autorització del marit per desenvolupar activitats econòmiques, per firmar contractes i per realitzar compres extraordinàries, fora del consum domèstic. Tampoc tenia plena capacitat legal per controlar el seu propi salari, que era administrat pel marit segons la legislació. 

L’autoritat del marit anava més enllà dels temes econòmics i va ser reforçada per la legislació liberal. El Codi Penal establia dures sancions per les esposes que eren desobedients o insultaven al marit.

La legislació discriminatòria culminava en lo referents a la moral sexual. El millor exemple era l’adulteri. El Codi Penal establia que si el marit matava o agredia a l’esposa adúltera o al seu amant, en el cas de ser sorpreses in fraganti, únicament seria castigat amb el desterrament durant un període curt de temps. Les penes impostes a la dona en la mateixa situació eren molt més severes. L’assassinat del marit era assimilat al parricidi, i en conseqüència, la sentència era sempre la cadena perpetua.

El segon àmbit on es concentrava la dominació de la dona el trobem en un control social informal però enormement eficaç.

L’estereotip de la dona, profundament gravat a la consciència d’homes i dones de l’època, la reservava a les funcions domèstiques. La dona havia de ser “l’àngel de la llar, la mare sol·lícita, la dolça esposa”. Aquesta visió de la dona imposava un codi de conducta estricte. Qualsevol intent per sortir d’aquest rol era durament reprovat tant per homes com per dones, objecte de burla I ridicularitzat. Aquest control social no sol va ser exercit per homes, moltes dones col·laboraven de forma entusiasta en l’aplicació d’aquest codi. Tampoc va ser monopoli de les postures politiques conservadores o reaccionaries, tot i que les organitzacions d’esquerra i el moviment obrer van promoure l’adopció de mesures igualitàries, un gran nombre d’homes progressistes van acceptar i recolzar la discriminació de la dona.