La situació de les dones durant els darrers anys de la Dictadura

El desenvolupament econòmic iniciat a finals dels anys 50 i la conseqüent modernització i obertura del país també va influenciar de forma significativa la vida de les dones espanyoles.

El nivell educatiu es va incrementar de forma important. Algunes dades mostren clarament aquesta evolució. La taxa d’analfabetisme va passar del 23% el 1940 al 12% el 1970. Durant els anys 60 es va generalitzar l’entrada de les dones al sistema educatiu: el 45% de l’alumnat de secundària  i el 26% de l’universitari ja eren dones.

Tot i que es van mantindre algunes pràctiques discriminatòries com l’assignatura del Hogar, la millora del nivell educatiu i la emigració massiva a les ciutats van portar un canvi espectacular en la situació de les dones.

Responent a les necessitats de la nova economia desenvolupada del país, la dictadura va haver d’anar arraconant poc a poc el model tradicional de la dona. La incorporació massiva al treball, tot i les seves limitacions va donar lloc a l’aparició d’un nou model de dona, cada cop més allunyat dels ideals tradicionals de la església catòlica i la sección femenina.

Com en tants aspectes, la història dels darrers anys del franquisme en lo relatiu a les dones es la història d’un creixement desfase entre la realitat social i la legislació de la dictadura. A finals dels 60, l’home seguia essent el representant legal de la dona en molts casos. La dona continuava necessitant l’autorització del marit per exercir el comerç, administrar bens, ser tutora i inclús per tenir un treball remunerat.  Amb els precedents de creixement del moviment de protesta a Europa i de les experiències feministes als estats units, neix a Espanya els darrers anys del franquisme el moviment de dones. Com no podia ser d’una altra manera donat el context històric i polític, el feminisme apareix profundament vinculat a la oposició política al franquisme i a la lluita per la democràcia.  

Diverses corrents s’entrecreuen en aquest moment històric:

-       la lliberal, representada pel Seminario de Estudios Sociológicos de la Mujer, entitat lligada al catolicisme progressista i a la revista Cuadernos para el Dialogo.

-       La socialista, representada per persones com Maria Aurèlia Capmany.

Maria Aurèlia Capmany

-       La comunista, representada pel Movimiento Democrático de Mujeres.

Totes, coincidien en una sèrie de reivindicacions bàsiques:

-       Incorporació de la dona al treball (guarderies per facilitar la conciliació familiar i labora, igualtat de salaris a igual treball)

-       Major accés a l’ensenyament

-       Control de la natalitat

-       Igualtat jurídica

La mort del Dictador el 1975, va precipitar la consecució de gran part d’aquestes demandes.