Francina Boris, pionera de la radio en català

Estem acostumats a escoltar locutores a la radio, Júlia Otero, Gemma Nierga, Pepa Bueno, Nieves Herrero, Pili García...però com sempre no ha estat fàcil arribar fins aquí. Dins del món radiofònic català la pionera va ser Francina Boris, que va dedicar tota la seva vida al món de les ones i a la cultura catalana.

Francina Boris

Amb només 14 anys, Boris va debutar a Ràdio Girona sent la primera veu femenina, i durant la II República va ser nomenada oficialment locutora de Ràdio Associació de Catalunya, amb Teodor Garriga com a col•lega radiofònic. Es va guanyar el sobrenom de “la Passionària catalana” quan l’any 1939, amb les tropes franquistas entrant a Barcelona, emet una crida a la població catalana a defensar la ciutat amb tots els estris posibles. - See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/859/la-locutora-francina-boris-mor-als-98-anys/#sthash.TtUwRN6k.dpuf

Amb només 14 anys, Francina Boris, més coneguda com Paquita Boris, va debutar a Radio Girona, essent la primera veu femenina. Durant la II República va ser nomenada oficialment locutora de Radio Associació de Catalunya, amb Teodor Garriga com a col·lega radiofònic. Es va guanyar el sobrenom de "La Passionària Catalana" quan l'any 1939, amb les tropes franquistes entrant a Barcelona, emet una crida a la població catalana a defensar la ciutat amb tots els estris possibles.

Francina a la radio

Francina Boris (Girona 1915-201) va començar a locutar a Ràdio Girona l'any 1933, amb un equip format per Alexandre Figa, Manel Martínez, Jacint Carreras i ella mateixa. A partir d'aquí, dedicaria 70 anys de la seva vida a la ràdio en català. El 1934 li van proposar incorporar-se a la seu central de Ràdio Associació de Catalunya, a Barcelona. Ella ho va acceptar il·lusionada i es va convertir en una pionera en l'àmbit de les locutores de ràdio a Catalunya. Des d'allà va retransmetre els bombardejos de la Guerra Civil i va ser nomenada oficialment locutora de la Generalitat republicana. En acabar la guerra, va treballar tres anys com a mecanògrafa, fins que li va sortir la possibilitat de tornar a Ràdio Girona com a locutora. Malgrat que havia de ser temporal, aquí va conèixer el seu marit, Miquel Vidal, i ja s'hi va quedar.
 

Miquel Martínez, Francina Boris i Alexandre Figa el 1934

L'any 1942, en plena dictadura franquista, va impulsar el programa sardanista Nostra Dansa, un dels primers que es feia en català després de la Guerra Civil. Boris s'encarregaria de presentar-lo durant més de seixanta anys, fins i tot després d'haver-se jubilat. Altres dels seus programes emblemàtics van ser Què en sabem de Catalunya? (1963), al costat d'Enric Frigola; i D'ací d'allà un clar país (1968), amb Enric Frigola i Gonçal Hurra. També va presentar Girona Nova Via, Festa, Salvem la Natura, Dreceres de la Nostra Llengua i Les Hores de l'Amistat. 

La seva passió per la sardana no es limitava a la feina, sinó que la va promoure activament tot impulsant la creació de l'Aplec de la Sardana de Girona, trobades sardanistes infantils i participant activament en la gestació de la mostra Girona, Temps de Flors. Molt apreciada pel món sardanista, li han dedicat diverses sardanes, com Francina, de Mas Ros, Francina, dolça veu de la sardana de Lluís Duran o A Francina, de Joan Lluís Moraleda. 

Entre els nombrosos guardons i homenatges que va rebre destaquen la medalla de plata al Mèrit del Treball (1974), la medalla al Mèrit Sardanista (1984), el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat (1994) i la Creu de Sant Jordi 2008), entre molts altres. Fins i tot va aparèixer al llibre del rècord Guinness per la seva continuïtat a la ràdio.

Per saber-ne més:

Wiquipèdia: Francina Boris i Codina 

Radio Girona, 65 anys