La llarga posguerra, la situació femenina als anys 40 i 50

El triomf del "bando nacional" a la guerra civil va suposar un verdadera contrarevolució en tot allò relatiu a la condició social política i jurídica de la dona. La tornada enrere iniciada amb la guerra civil va continuar i es va accentuar en els anys de la postguerra.

L’abolició de la legislació reformis republicana (llei del matrimoni civil i llei del divorci, i tornar al Codi Civil de 1889 van ser el reflex jurídic del retorn a un model de societat patriarcal en el qual la dona habia de limitar-se al seu paper domèstic, i al rol històric de “dona-esposa-mare”.

Premis a les famílies nombroses

La legislació franquista, com correspon al nacional catolicisme  que inspirava ideològicament al règim, va ser natalista. Premis de natalitat, subsidis familiars, avantatges per les famílies nombroses eres mesures que intentaven animar la procreació en un país que havia sofert importants pèrdues demogràfiques durant la guerra i la postguerra, i en el que era difícil per a les famílies mantenir tota canalla.

Aquesta política natalista es va concebre en el marc d’una visió tradicional de la familia. Es tractava de forçar a la dona a abandonar el treball al casar-se i se li va pohibir per llei exercir determinats treballs qualificats (jutges, diplomàtics, notaris...). La dona casada que treballava no tenia dret a cobrar els subsidis familiars ni el “plus” familiar. Sol els pares de família tenien dret a cobrar-lo.

El model franquista es va completar amb la dura penalització de l’avortament i la reforma del Codi Penal de 1944 re introduint els articles discriminatoris referits a l’adulteri, el concubinat i els crims passionals.

Classes de la Sección Femenina

"Guia de la buena esposa", material didàctic de la Sección Femenina

La Sección Femenina, part integrant del Movimiento, va quedar com a principal organització femenina del país. La visió de la dona que proclamava queda molt clara a la concentració en homenatge al Caudillo que es va celebrar a Medina del Campo recent acabada la guerra: “la única mision que tiene asignada las mujeres en la tarea de la Patria es el hogar”.

La organització presidida per Pilar Primo de Rivera intentava exercir el seu control sobre les dones espanyoles a traves de diversos medis. El Servicio Social, instaurat durant la guerra, i obligatori per totes les dones solteres de 17 a 35 anys, va ser el més evident. 

A més la Sección Femenina també va exercir un gran control sobre el sistema educatiu. Les mestres de primària tenien que pertànyer a l’organització falangista; a l’educació secundària es va crear l’assignatura obligatòria de Hogar, destinada a formar a les dones en el seu paper de mares-esposes, finalment a la Universitat les poques alumnes que hi havia a les aules van haver d’estudiar l’assignatura de Formacion del ESpiritu Nacional.

No obstant, l’església Católica v ser la institució clau a l’hora de formar el model de dona defensat pel primer franquisme. Segons va afirmar Pio XII, s’havia de recristianitzar una societat que s’havia corromput durant el periode republicà i la guerra civil.

El millor exemple, va ser la supressió del matrimoni civil. De sobte molts homes i dones que s’havien unit en matrimoni civil van haver d’anar a l’esglesia a formalitzar el matrimoni canònic. No es tractava només d’una qüestió de principis, es tractava de no quedar exclosos del cobro dels subsidis familiars, i més endavant de les prestacions de la Seguretat Social.

El treball des del púlpit i organitzacions com Acción católica van convertir a moltes dones en elements esencials d’aquestes tasques de recristianització de la societat española. La tradicional influència de l’església en les dones es va veure reforçat per l’elevada taxa d’analfabetisme femení. El 1940 un 23% de les dones encara nos sabia ni llegir ni escriure.