Mostrando entradas con la etiqueta Pintores. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pintores. Mostrar todas las entradas

miércoles, 23 de octubre de 2013

CAMILLE CLAUDEL, VÍCTIMA DEL SEU GENI



Camille Claudel

...no quede yo para siempre en esta nada con barrotes que es la prisión de locos, donde mi madre y todos ustedes me han confinado, por haber tratado de ser Camille y mujer, Camille y artista, Camille y amante y libre. (Carta de Camille al seu germà)

Aquesta setmana es commemoren els 70 anys de la mort de Camille Claudel.

Entre totes les dones artistes que han passat per la història sense pena ni glòria, i que amb el anys han caigut a l'oblit... probablement la història de Camille Claudel sigui de les més tristes i dramàtiques que ens han arribat.

Desde la seva infancia va demostrar una capacitat creadora admirable, que la seva família no va acceptar ni entendre. Convertida en escultora, col·laboradora  i amant d'Agust Rodin, va tocar el cel i l'infern amb una relació d'amor i treball que li va donar més disgustos que alegries, i que va propiciar que Rodin s'aprofites del geni creador de Camille durant molt de temps.
Però ni Rodin, ni el seu germà Paul Claudel (famós escritor) no la van saber entendre ni recolzar-la, i la van arraconar i oblidar.

Va passar el 30 últims anys de la seva vida en un manicomi a Montdevergues. I allí va morir sola. Abandonada pel món, inclosa la seva família. 
Camille Claudel (1864-1943) tenia 79 anys quan va morir, després d'una llarga vida dramàtica i fascinant a parts iguals. Ha passat molt temps abans que es reconegués el seu talent com escultora. I que es valorés la seva personalitat artística al marge de la seva relació amb August Rodin. Que va ser el seu mestre. El seu amant. Un geni dèspota i aprofitat, del qual Camille en va ser la víctima. Com també va ser víctima de la seva família, de la societat misògina i envejosa de l'època.


Camille amb 14 anys

Va néixer una una família de la petita burgesia, des de molt jove va demostrar tenir una gran habilitat per crear formes i petites escultures. Treballava i moldeja tot tipus de materials. I el seu germà Paul i la seva serventa li feien de models.

Tot i que la família es va oposar als somni de Camille de convertir-se en artista, finalment gràcies al seu germà Paul, els seus pares van accedir a matricular la seva germana en un taller. El taller artístic Colarossi.



En aquella època, Camille tenia uns 20 anys, es trobava a la plenitud de la seva belleza i la seva força creativa. El seu mestre d'escultura era Agust Rodin, i tot i que aquest era vint-i-quatre anys més gran, es van convertir en amants immediatament.

Rodin, encara que era casat, tenia una amant oficial, Rose Beuret, i a aquest cercle hi va afegir la jove Camille. La seva relació va durar aproximadament deu anys. Però en cap cas va ser fàcil, i va estar plena de discusions públiques i enfrontament entre ells.
Camille també va ser model per Rodin

Al marge de la seva relació amorosa, Camille va esdevenir una alumna excepcional i ben aviat va aflorar el seu geni creador. Rodin li va permetre participar en moltes de les seves obres, algunes tan conegudes com "Els burgesos de Calais". No obstant, potser temerós de la seva personalitat i el seu talent, sempre intentava treure protagonisme al treball en el seu estudi. En la correspondència de Camille, queda plasmat molts cops com August s'aprofitava d'ella, i que presentava com a seus projectes que ella li havia presentat i que ell menyspreava dient-li que no tenia prou talent.


L'ona






L'Âge mur està exposada al Musée d'Orsay de Paris
 
La seva relació amb Rodin no va estar exempta de vexacions i humiliacions. Rodin es mostrava en públic amb altres dones davant de Camille. La metira també va estar present durant tot el temps que van estar junts. En una ocasió, després de convencer-la per tal que avortes quan va quedar-se embarassada, va signar una carta en la qual es comprometia a casar-se amb ella i deixar totes les altres dones, inclosa l'amant oficial. 

Va ser una època molt difícil per ella, enganyada pel seu amor, havent perdut el fill que volia, es va tancar al seu estudi i durant molt temps va esculpir caps de nens...La major part d'aquestes escultures les va destroçar ella mateixa en un atac de ràbia.
Els veins del seu taller es queixaben que sempre la sentien plorar i cridar de desesperació. Però ningú no la va ajudar, i l'única companyia que tenia era la dels gats que entraven i sortien del seu taller.

Una tarda, tres infermers van entrar de males maneres al seu taller i se la van endur lligada en una camisa de força. Per ordre de la seva família, va ingressar en un manicomi. La seva mare va donar ordre, que no pogués rebre visites, ni correspondència, i sobretot que no tingués accés a materials per modelar. 
Els metges li van diagnosticar "una sistemática mania persecutòria acompanyada de deliris de grandesa". Tot i que va recuperar la cordura, no va sortir mai del sanatori. En les cartes al seu germà es pot comprovar com la tristesa i la soletat van ser les úniques companyes mentre va estar reclosa.
Camille l'any 1935

Al morir, va ser enterrada en una fossa comuna, ja que ningú va reclamar les seves restes.

Per saber-ne més:

Escultures de Camille Claudel

Camille Claudel, querer morir de amor o no poder

Assotiation Clamille Claudel

Camille Claudel 1915, film de Bruno Dumont (2013) 

jueves, 28 de febrero de 2013

SONIA DELAUNAY I LA REVOLUCIÓ DEL DISSENY TÈXTIL



Pintora i escriptora, va tenir un paper destacat en el desenvolupament de l’Orfisme. A partir dels anys 20 es dedica al disseny de roba, les seves teles pintades a mà, amb colors brillants van revolucionar el disseny tèxtil.
Sonia Delaunay al seu taller

Sonia Delaunay-Terk, va néixer l’any 1885. Amb cinc anys, va anar a viure amb els seus tiets materns a San Petersburg, de qui va rebre una educació cosmopolita. A través de Max Liebermann, va prendre contacte amb el món artístic, i l’any 1903 es va traslladar a Karlsruhe per començar els seus estudis de pintura. Dos anys més tard es trasllada a Paris per continuar la seva formació a l’Academie La Palette. 

Durant la seva primera època, les seves obres reflecteixen l’admiració pel postimpressionisme i concretament, per l’obra de Vincent van Gogh, Paul Gauguin i Henri Matisse.

Per no haver de marxar de França, Sonia es va casar per conveniència amb Wilhelm Uhde, marxant d’art. Serà a través d’ell que entrarà en contacte amb els artistes de avantguarda com Picasso, Braque o el propi Robert Delaunay.
L’any 1910, es divorcia d’Uhde i es casa amb Robert Delaunay. A partir d’aquell moment el intercanvi artístic entre els dos serà constant. 
Sèrie "Contrastes simultanis"
Aviat es va interessar per les teories de color de Michel-Eugène Chevreul, també començaria la seva serie no figurativa de Contrasts simultanis. Aquell mateix any col·labora en la il·lustració i disseny del llibre La Prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France de Blaise Cendrars.
La Prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France de Blaise Cendrars
Quan comença la Primera Guerra Mundial, estava a Madrid, on es va quedar fins que va acabar el conflicte. El 1917, quan va triomfar la "Revolució d'Ocutbre", va deixar de rebre les rentes de les que havia viscut fins aleshores. Aquest fet va fer que comences a comercialitzar les seves creacions, primer a Madrid, on va obrir una botiga de moda, i més tard a Paris, on va obrir la Boutique Simultané.


Façana de la Boutique Simultané

A Paris, durant els anys 20, va mantenir una relació molt estreta amb els grups dadaísta i surrealista. Col·laborant amb ells en les produccions teatrals i cinematogràfics com Le P’tit parigot de Le Somptier Durante. Durant la decada dels 30, es va relacionar amb els grups que apostaven per l'abstracció en l'art com Abstraction-Création o Cercle et Carré i va ser una dels membres fundadors de Réalités Nouvelles el 1939. 




Escenes de la pel·lícula "Le Vertige" de L'Herbier (1926) i "Le P'tit parigot" de Le Somptier Durante (1926) amb escenografia i vestuari de Sonia Delaunay.






 
Quan va morir els seu marit, l'any 1941, va continuar treballant i col·laborant en la promoció de l'art abstracte. El 1946, va fer una donació d'obres seves i de Robert, es va  convertir en la primera dona a la que se li dedicava una exposició al Museu del Louvre de Paris.

Però la revolució de Sonia Delaunay, va ser en el món del disseny. amb les seves creacions i convinacions de colors, es va crear una veritable tendència de moda, que va inundar els carrers. Tan en la moda per senyora, com per senyor, en objectess de decoració i moda per la llar. Avui en dia es podria comparar a l'èxit que va tenir fa uns anys el dissenyador Jordi Labanda, o la colorista Agatha Ruiz de la Prada, que no només dissenyen roba, sinó tot tipus d'objectes quotidians. 



Dissenys de Sonia Delaunay


Per saber-ne més:

Sonia Delaunay, Arte y moda. (blog Mujeres en el arte)

Sonia Delaunay (blog Moda y Vestido)

Article de la revista Alfar dedicat a Sonia Delaunay, Per Susana Cedan

Sonia Delaunay and "The New Woman" (Dr. Sherry Buckberrough)


jueves, 22 de marzo de 2012

Artemisia Gentileschi al Musée Maillol de Paris

Ara que arriba la setmana santa i algunes aprofitareu per fer un escapada, si aneu a Paris no puc deixar de recomanar-vos aquesta exposició:

ARTEMISIA, 
PODER, GLORIA I PASSIÓ D'UNA DONA PINTORA
14 març fins al 15 de juliol
Paris
http://www.museemaillol.com/

Artemisia Gentileschi, va néixer el 8 de juliol de 1593 a Roma, i va ser la primogènita del pintor barroc Orazio Gentileschi, natural de la Toscana. 
 Podria haver estat verge, esposa, religiosa o prostituta (que eren els rols atribuïts a les dones durant el segle XVI) però va decidir seguir els passos del seu pare i convertir-se en pintora. Pintora d’èxit.

Igual que Caravaggio, va ser una pintora d’èxit, amb fama a nivell europeu i tant nobles com reis compraven les seves obres, però la historia ha silenciat la seva fama i la seva obra es una gran desconeguda per nosaltres.
Només va ser una pintora excepcional, sinó que va tenir una vida totalment atípica a les dones de la seva època. 
Susana i els vells

Als 17 anys va signar el seu primer quadre Susanna i els vells, en el qual dos vells llencen mirades lascives a una adolescent nua visiblement avergonyida…
Mesos després de pintar aquesta obra va ser violada per Agostino Tassi, un pintor que ajudava els seu pare a decorar la casa del cardenal Scipione Borghese.  Tassi es va comprometre a casar-se amb Artemisia i conviure amb ella durant nou mesos. Però tot i així Orazio Gentileschi el va denunciar al papa Pau V, i tota Roma es va assabentar de la deshonra. No obstant, a Artemisia no li va importar i es va sotmetre a un procés públic que va durar uns mesos. La justícia li va donar la raó, i Tassi va ser condemnat a l’exili i a galeres pontifícies (tot i que no va complir la pena).
Judith decapitant Holofernes

Artemisia es va casar amb el florentí Pierantonio Stiattesi i van marchar a Florencia. Allà hi havia la cort del gran Duc de la Toscana, Cosme de Médicis. Allí va conèixer Miguel Angel Buonarotti i Galileo Galilei, i sota la seva protecció va entrar a la famosa Acadèmia de Dibuix. Així doncs, amb 23 anys va ser la primera dona que es va matricular en aquesta llegendària acadèmia.
La conversió de Magdalena

El 1617, Artemisia ja era mare de tres fills i pintora habitual dels Médicis. El seu marit es va endeutar i van haver de marxar de Florència. Van tornar a Roma, on van viure entre 1620 i 1626 en una cas “digna d’un gentilhome” segons cròniques de l’època. El 1622 el seu marit es acusat d’haver ferit a la cara un espanyol, i al cap de poc es separa d’ell. Llavors va marxar a viure a Vènecia, i després a Napols on entrarà al servei d’un admirador  de la seva obra, el virrei espanyol Fernando Enríquez Afán de Ribera, duc d’Alcalà.
A Nàpols obre els seu propi taller amb una dotzena d’ajudant i aprenents. I durant 20 anys forma als que seran els millors pintors de la seva època Cavallino, Spardaro, Guarino... la seva fama va creuar fronteres, i el rei Carles I d’Anglaterra va ordenar contractar-la, i va marxar a viure a Londres durant dos anys. El 1639 mor el seu pare, i les cròniques ens diuen que el funeral d’Orazio Gentileschi a Londres van estar a l’altura de Rafael i Miguel Angel.
Venus dormida

A diferencia del pintors de la seva època, Arteminisia no va pintar esglésies o capelles, sinó que va treballar per col·leccionistes privats com el duc de Módena, els Médicis, els D’Este, el Duc d’Amberes, banquers, nobles i prínceps europeus. Les seves cartes i les seves factures ens demostren que la seva firma era una de les més cotitzades del seu temps.
Naixement de Joan Bautista

La majoria de les seves obres són protagonitzades per figures femenines, moltes nues i plenes de força. Algunes desprenen erotisme, altres són intenses, impetuoses dramàtiques… no va pintar mai cap escena domèstica. La seva obra és un homenatge a dones valentes: músiques, pensadores i heroïnes bíbliques: Cleopatra, Diana, Galatea, Judith, Dalila, Betsabé…
Autorretrat

El 1649 va acabar el seu autoretrat més famós. “Artemisia va trencar totes les normes social. Va conquerir la glòria i la seva llibertat, amb talent i força creadora. Convertint-se així en una de les artistes més grans de tots els temps”.

Per saber-ne més coses:

Artemisia Gentileschi (wikipedia) 

http://mujerespintoras.blogspot.com.es/2008/01/artemisia-gentileschi-1593-1656.html

 Artemisia Gentileschi. Rauda Jamis. Ed. Circe, Barcelona, 1999.

Artemisia, passió extrema. Directora: Agnes Merlet. 1993.