Francina Boris, pionera de la radio en català

Estem acostumats a escoltar locutores a la radio, Júlia Otero, Gemma Nierga, Pepa Bueno, Nieves Herrero, Pili García...però com sempre no ha estat fàcil arribar fins aquí. Dins del món radiofònic català la pionera va ser Francina Boris, que va dedicar tota la seva vida al món de les ones i a la cultura catalana.

Francina Boris

Amb només 14 anys, Boris va debutar a Ràdio Girona sent la primera veu femenina, i durant la II República va ser nomenada oficialment locutora de Ràdio Associació de Catalunya, amb Teodor Garriga com a col•lega radiofònic. Es va guanyar el sobrenom de “la Passionària catalana” quan l’any 1939, amb les tropes franquistas entrant a Barcelona, emet una crida a la població catalana a defensar la ciutat amb tots els estris posibles. - See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/859/la-locutora-francina-boris-mor-als-98-anys/#sthash.TtUwRN6k.dpuf

Amb només 14 anys, Francina Boris, més coneguda com Paquita Boris, va debutar a Radio Girona, essent la primera veu femenina. Durant la II República va ser nomenada oficialment locutora de Radio Associació de Catalunya, amb Teodor Garriga com a col·lega radiofònic. Es va guanyar el sobrenom de "La Passionària Catalana" quan l'any 1939, amb les tropes franquistes entrant a Barcelona, emet una crida a la població catalana a defensar la ciutat amb tots els estris possibles.

Francina a la radio

Francina Boris (Girona 1915-201) va començar a locutar a Ràdio Girona l'any 1933, amb un equip format per Alexandre Figa, Manel Martínez, Jacint Carreras i ella mateixa. A partir d'aquí, dedicaria 70 anys de la seva vida a la ràdio en català. El 1934 li van proposar incorporar-se a la seu central de Ràdio Associació de Catalunya, a Barcelona. Ella ho va acceptar il·lusionada i es va convertir en una pionera en l'àmbit de les locutores de ràdio a Catalunya. Des d'allà va retransmetre els bombardejos de la Guerra Civil i va ser nomenada oficialment locutora de la Generalitat republicana. En acabar la guerra, va treballar tres anys com a mecanògrafa, fins que li va sortir la possibilitat de tornar a Ràdio Girona com a locutora. Malgrat que havia de ser temporal, aquí va conèixer el seu marit, Miquel Vidal, i ja s'hi va quedar.
 

Miquel Martínez, Francina Boris i Alexandre Figa el 1934

L'any 1942, en plena dictadura franquista, va impulsar el programa sardanista Nostra Dansa, un dels primers que es feia en català després de la Guerra Civil. Boris s'encarregaria de presentar-lo durant més de seixanta anys, fins i tot després d'haver-se jubilat. Altres dels seus programes emblemàtics van ser Què en sabem de Catalunya? (1963), al costat d'Enric Frigola; i D'ací d'allà un clar país (1968), amb Enric Frigola i Gonçal Hurra. També va presentar Girona Nova Via, Festa, Salvem la Natura, Dreceres de la Nostra Llengua i Les Hores de l'Amistat. 

La seva passió per la sardana no es limitava a la feina, sinó que la va promoure activament tot impulsant la creació de l'Aplec de la Sardana de Girona, trobades sardanistes infantils i participant activament en la gestació de la mostra Girona, Temps de Flors. Molt apreciada pel món sardanista, li han dedicat diverses sardanes, com Francina, de Mas Ros, Francina, dolça veu de la sardana de Lluís Duran o A Francina, de Joan Lluís Moraleda. 

Entre els nombrosos guardons i homenatges que va rebre destaquen la medalla de plata al Mèrit del Treball (1974), la medalla al Mèrit Sardanista (1984), el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat (1994) i la Creu de Sant Jordi 2008), entre molts altres. Fins i tot va aparèixer al llibre del rècord Guinness per la seva continuïtat a la ràdio.

Per saber-ne més:

Wiquipèdia: Francina Boris i Codina 

Radio Girona, 65 anys

VICTORIA KENT SIANO

 Va néixer el 6 de març 1898, va fer els seus estudis elementals a casa amb professors particulars, i sota la supervisió de la seva mare. Després va assistir a l’Escuela Normal de Maestras, i el 1917 es va traslladar a Madrid per estudiar Batxillerat a l’Instituto Cisneros. Quan va obtindre el batxillerat entra a la Facultat de Dret el 1920, on va cursar la carrera com alumna no oficial  fins que es va llicenciar el juny de 1924.

Segell commemoratiu

Des de que va arribar a viure a Madrid, es va allotjar a la Residencia Femenina de Estudiantes, que dirigia la Senyora Maria de Maeztu, i es va pagar els estudis fent classes particulars i a l’Institut-Escola d’Ensenyament Secundari (també dirigit per la Senyora Maria de Maeztu).

Va entrar a formar part del Col·legi d’Advocats el gener de 1925, cosa que va representar tota una fita en aquells temps, i tot i que en un principi no tenia interès a exercir la seva professió davant dels tribunals, l’1 de maig d’aquell any va intervenir com advocada defensora per primer cop.

Victoria Kent amb la toga d'advocada

Però no va ser fins cinc anys més tard, el 1930 quan el nom de Victoria Kent apareix en la premsa nacional i internacional, ja que va ser nombrada lletrada del Senyor Álvaro de Albornoz, un dels instigadors de la revolta republicana de Jaca. I es converteix en la primera dona que actuava davant del Tribunal Suprem de Guerra i de la Marina, a tot el món.

Va aconseguir l’absolució del seu client. Aquest èxit li va donar un gran prestigi durant els primers anys de la República.

Victoria Kent flanqueada por el presidente de la República, Niceto Alcalá Zamora y Álvaro de Albornoz, en Madrid en 1931.

Com a membre del partit Radical Socialista, va ser candidata a les Corts de Madrid. Va ser escollida i juntament amb Clara Campoamor, va ser diputada de les Corts Constituents de 1931.

Banquete a Victoria Kent, entre otros asistieron, Indalecio Prieto, Fernado de los Rios y Álvaro Albornoz. 25 de febrero de 1932

Les seves intervencions al Parlament van ser escasses, i una de les més recordades va ser el seu discurs en contra del vot femení, seguint la disciplina de partit.

Paral·lelament a la seva tasca de parlamentaria, i com a membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, dur a terme el que ella recordarà com la “tasca més important de la seva vida”. Continuant amb les tasques que havia iniciat la seva predecessora, Concepción Arenal, es va dedicar de ple a la reforma de les presons españoles, sota el criteri de que les societats estan obligades a recuperar els delinqüents com a persones actives:

-      Va establir permisos per als presos (3r grau)

-      Va tancar 114 centres penitenciaris que estaven en mal estat

-      Va substituir les celes de càstig per les d’aïllament

-      Alliberar els majors de 70 anys, sempre que juressin que portarien una vida digna.

-      Va crear la presó de dones de las Ventas, prescindint de les monges que les explotaven, i creant la secció femenina del Cos Auxiliars de Presons.

-      Va eliminar l’ús de grillons.

-      Va crear el famós “bis a bis” per evitar les relacions homosexuals, i de pas les malalties de transmissió sexual.

Victoria Kent amb recluses i els seus fills

La seva tasca va ser de vital importància per l’evolució del sistema penitenciari espanyol. Totes aquestes mesures van donar a Victoria Kent una gran popularitat, tot i que no tenia un caràcter gaire agradable. Ja que era una dona, amb un gran caràcter, clara, tallant, decidida i molt treballadora.

Homenaje a Victoria Kent. En Ciempozuelos dse descubre una lápida que da el nombre a la Directora General de Prisiones en una calle. 13 de septiembre de 1931

El 1936, va tornar a sortir escollida coma diputada del Frente Popular, tot i que els dies d’aquest Parlament van ser escassos. Amb l’arribada de la Guerra Civil del 36, se li concedeix el càrrec de Primer Secretari de l’Ambaixada d’Espanya a Paris, i la seva principal tasca va consistir en buscar asil als nens exiliats a França.

Més tard, en plena II Guerra Mundial, va col·laborar activament en la sortida de refugiats espanyols ca a Amèrica. I curiosament, ella no va poder fugir i va restar a Paris amagada durant els quatre anys d’ocupació nazi. El seu Passaport li reconeixia el paper que havia tingut durant la República, i el govern de Franco va emetre una ordre de busqueda i captura. Aquest període de la seva vida, el va recollir posteriorment en un dels seus llibres: Mis cuatro años en Paris(1948).

 

Al finalitzar la guerra a Europa, viatja a Mèxic on es nombrada Directora de l’Escola de Capacitació per al Personal de Presons.

L’any 1950, es trasllada a Nova York, on entra a formar part de la Secció de Defensa Social de les Nacions Unides.

L’any 1954, funda la revista Ibérica, en la que publica les noticies que arriben des d’Espanya per als exiliats espanyols residents als Estats Units.

Victoria Kent arribant a Espanya el 1977

Encara que va viatjar a Espanya el 1977, va tornar a Nova York on va viure fins a la seva mort el 1987.

Enllaços d'interès:

Biografia de Victoria Kent Siano 

Mujeres para un siglo (RTVE): Victoria Kent 

Article: Cuatro años en Paris 

Victoria Kent: Directora General de Presons