Mostrando entradas con la etiqueta Feminisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Feminisme. Mostrar todas las entradas

lunes, 19 de mayo de 2014

Nawal El Saadawi la más famosa feminista y disidente del mundo árabe

Una de las más conocidas feministas y disidentes políticas del mundo árabe. Psiquiatra de profesión, alcanzó celebridad mundial en 1972 con su libro Women and Sex, que abordaba el tabú de la sexualidad de la mujer musulmana, por lo que fue despedida de su puesto como directora de Salud Pública de Egipto. 
 
Nawal El Saadawi segun Wall of femmes
Nawal El Saadawi nació en Kafr Tahla, Egipto. Su padre fue funcionario del Ministerio de Educación y su madre provenía de una familia de clase alta que, aunque contrario a las normas, permitió a Nawal ingresar en la facultad de medicina de la Universidad de El Cairo en 1949.

Al graduarse, trabajó como médica en la universidad y dos años en el Centro de Salud Rural de Tahla, donde tomó conocimiento del sufrimiento y carencias de la mujer rural. Desde entonces Nawal ya plasmaba sus experiencias en la narrativa.
 
Nawal El Saadawi

Más tarde estudió en la Universidad de Columbia, Nueva York,  y obtuvo su maestría en Salud Pública en 1966. Se casó con un estudiante de medicina pero el matrimonio fue fallido. Nawal tuvo que ir a la corte para obtener el divorcio, debido a las normas restrictivas para el divorcio de la mujer en islam, y finalmente lo consiguió. Su segundo marido no aceptaba que ella escribiera, por lo que el matrimonio también terminó en divorcio. En 1964 Nawal se casó con su actual marido Sherif Hetata, médico y novelista, que ha traducido varios de los libros de Saadawi al inglés. Su hija e hijo también escriben.


En 1958 escribió Memoirs of a Woman Doctor, un libro autobiográfico en parte, que se considera pionero en la narrativa moderna feminista en árabe.
En 1972 publicó Women and Sex, que trata sobre sexo, religión y el trauma de la ablación del clítoris. Su madre insistió en su circuncisión a los seis años. Aunque esta práctica estuvo prohibida por un tiempo, volvió a legalizarse en los años 90.


En los años 70 comenzó a criticar abiertamente el sistema patriarcal y a abordar otros temas tabú como el aborto, el abuso de menores, las diversas formas de opresión a la mujer y otros males. Saadawi denunció el patriarcado de las religiones y argumentó la teoría de que Egipto en la antigüedad era originalmente un matriarcado.

Perdió su puesto como vicesecretaria general de la Asociación Médica Egipcia y cerraron la revista médica Health que fundó y de la que era directora.  Desde entonces, sus muchos libros y novelas, la mayoría centrados en temas sobre la sexualidad de las mujeres árabes y musulmanas, en el contexto de una autoridad y tradición religiosas represivas la convirtieron, al mismo tiempo, en blanco del régimen laico egipcio y de las autoridades religiosas islámicas. 


De 1973 a 1978 Nawal El Saadawi trabajó en el Instituto de Literatura y Ciencia. También fue investigadora en la Facultad de Medicina del Cairo y trabajó para las Naciones Unidas. En 1981, luego de criticar al gobierno del partido único de Anwar Sadat, fue arrestada y encarcelada. Fue liberada dos meses después, luego del asesinato de Sadat.
En1982, fundó la Asociación para la solidaridad con la mujer árabe, la primera organización legal feminista independiente, dedicada a la promoción de la participación activa de la mujere en la sociedad árabe. Esta organización se opuso a la Primera Guerra del Golfo en 1991 y fue prohibida por las autoridades egipcias, al igual que su publicación, la revista Noon de la que era directora. 

Luego de la publicación en Cairo de La caída del Imam (1987 ), fue prohibida y su nombre apareció en listas negras de grupos fundamentalistas que la amenazaron de muerte, por lo que se exilió con su marido en los Estados Unidos, donde dio cátedra en Duke University y Washington State University en Seattle. En 1996 regresó a Egipto.

En 2004 se prohibió su novela La caída del Imam. Su nueva novela Al Riwaya publicada en 2004 también fue prohibida en Egipto.

 
Nawal El Saadawi defensa de los derechos de las mujeres a orar junto a los hombres en las mezquitas, la Plaza de Tahrir. Foto: Al Jazeera.

Ha publicado más de cuarenta libros, entre ellos, su célebre Autobiografía de Nawal El Saadaw. Sus libros sobre la condición de la mujer han tenido un impacto esclarecedor para las nuevas generaciones durante cuatro décadas.



Nawal El Saadawi ha recibido varios premios literarios nacionales e internacionales, y da conferencias en universidades, al igual que en congresos internacionales. Sus obras han sido traducidas a varios idiomas y algunas forman parte del programa de estudios de varias facultades.




En diciembre de 2004 se presentó como candidata presidencial en Egipto. Como explicó en varias entrevistas, fue más bien un símbolo, sabiendo que nunca se le daría la oportunidad de acceder al gobierno.


Para saber más: 



lunes, 17 de febrero de 2014

Maria Aurèlia Capmany, escritora, pedagoga, feminista y política


Maria Aurèlia Capmany, novelista, ensayista, autora dramática y sobre todo crítica social. Destacó por su compromiso con los ideales feministas y con su denfensa de la cultura catalana. Según Barbara Dale "activista intrépida y formidable representante de las letras catalanas del siglo XX" ( en Breve historia feminista de la literatura española), con una carta de presentación así... quién puede resistirse a descubrir más...

Nació en Barcelona el 3 de agosto de 1918. Estudió en el Institut-Escola, y se licenció en Filosofia y Letras.
Maria Aurèlia con su hermano
Trabajó como grabadora de cristal i desarrolla actividades pedagógicas. En la década de los cuarenta participa en algunas actividades culturales clandestinas, como las de Mirarmar, i entra en contacto con el grupo Ariel. Una publicación literaria i artística editada en Barcelona entre el 1946 y el 1951. En 1951 se convierte en la directora del Instituto Albéniz de Badalona. Es becada por el Instituto Francés para ir al Collège de France durante el curso 1952-53, aprovecha para cursar estudios en la Universidad de la Sorbona.



Su carrera literaria empieza el 1947, cuando queda finalista del premio Joanot Martorell con su obra Necessitem morir. Dos años más tarde gana este premio con El cel no és transparent. La influencia de Salvador Espriu es muy importante en el inicio de su carrera literaria. Ella misma reconoce que escribió L’altra ciutat (1955) para que le gustara al autor.

Su compromiso con el feminismo se hace evidente en su actitud publica y en sus declaraciones, así mismo en muchas de sus publicaciones, como por ejemplo, en la novela Feliçment jo sóc una dona (1969).

En la trayectoria de Maria Aurèlia Capmany también es muy importante su relación con el teatro. En 1959 junto con Ricart Salvat, funda la Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, donde ejerce de profesora, hace de actriz, directora y traductora, y también estrena tres obras propias. 

Es en esta misma etapa cuando aparecen dos novelas básicas de su producción, escritas anteriormente, El gust de la pols y Un lloc entre els morts, Premio Sant Jordi 1968. Como ensayista dedica numerosos artículos a temas en torno a la mujer y también sobre diversos aspectos de la cultura y la sociedad catalanas. Se dedica asimismo a los guiones de radio y televisión. Dentro de su actividad política es regidora y responsable de las áreas de Cultura y Ediciones del Ajuntament de Barcelona y miembro de la Diputació de Barcelona, desde 1983 hasta su muerte.
 
Muere en Barcelona el 2 de octubre de 1991.

(fuente: escriptors.cat)


Para saber más:



Bibliografia

Novelas:

  • Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
  • L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
  • Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
  • Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
  • Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
  • Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
  • El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
  • La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
  • El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
  • Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
  • Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
  • Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
  • Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
  • El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
  • Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
  • Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
  • El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve:

  • Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
  • Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
  • Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
  • Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
  • Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
  • Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
  • De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001
  • Literatura infantil i juvenil
  • Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
  • Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
  • L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
  • Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
  • El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
  • Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
  • La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro:

  • Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
  • Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
  • Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
  • L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
  • El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
  • Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
  • Ca, barret! [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensayo:

  • Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
  • Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
  • La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
  • Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
  • El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel•lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
  • El comportamiento amoroso de la mujer .Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  • Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios y memorias

  • Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Comic:

  • Dona, doneta, donota (amb Avel•lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Obras completas:

  • Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells)

Guiones:

  • L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
  • La nina. Televisió, 1977-1978 [basat en Casa de nines d'Ibsen).
  • Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [basat en el conte homònim de Salvador Espriu]
  • Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979
  • La nit catalana. Televisió,, 1978-1979
  • Temps passat, notícia d'avui. Ràdio, 1979
  • Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edició en casset (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980

Traducciones

Del francés
  • BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
  • DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
  • FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
  • KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
  • LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
  • PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover]
  • SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
  • SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
  • SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
  • SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
  • SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
  • SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
  • SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
  • STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
  • VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
  • VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964
Del italiano
  • CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
  • CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
  • CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
  • LIONNI, Lep: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
  • PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
  • PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
  • PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvitzem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
  • PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
  • PRATOLINI, Vasco: Metel•lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
  • VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Del inglés
  • CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

jueves, 21 de noviembre de 2013

Malala Yousafzai, estudiant, activista i bloguera

Aquesta setmana ha rebut el Premi Sájarov a la llibertat de conciència de l'Eurocàmara. Amb un discurs d'agraïment directe i clar es va dirigir als eurodiputats, els quals van aixecar-se tots de la cadira per aplaudir-a i encoratjar-la.

Amb només setze anys, aquesta noia s'ha guanyat un dedicatòria especial, per la seva lluita i el seu exemple.

Malala va néixera Swat, al Pakistan. Té dos germans, i parla pastún i anglès. Se la coneix pel seu activisme a favor dels drets civils, i especialment pels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà va prohibir l'assistència de les nenes a l'escola.

Als 13 anys, va aconseguir certa fama a l'escriure un blog per la BBC,  on signava amb el pseudònim de Gul Makai. En el bloc, Malala explicava la seva vida sota el règim talibà, i els intents per recuperar el control de la vall del Swat, que estava en poder dels militars.

L'any 2009 es va rodar un documental, Pèrdua de classes. La mort de l'educació de la dona (dirigit per Adam Ellick i Irfan Asharaf, del diari New York Times), on es mostra a Malala, al seu pare, Ziauddin Yúsafzai, i com l'educació de les dones és difícil  o pràcticament impossible en aquelles àrees.

Desgraciadament, el 9 d'octubre de 2012, va ser víctima d'un atemptat per part d'un milicià del grup terrorista TTP, vincula als talibans. Amb un fusell va disparar diverses vegades, i Malala va rebre impactes de bala al crani i al coll. El pitjor de tot, va ser que el portaveu dels TTP, va afirmar que intentarien matar-la de nou. Dos estudiants més van ser ferides en l'atemptat.

 



 
La van traslladar en helicopter a un hospital miliar. Al cap de poques hores, centenars de persones es van reunir al voltant de l'escola de les noies per protestar contra l'agressió. L'endemà se'n van fer ressò els medis de comunicación tan paquistanís com de la resta del món. L'atemptat contra Malala va rebre la condena internacional. i multitud de personalitats van recolzar l'activista.

Una setmana després de l'atemptat, va ser trasllada a l'Hospital Reina Isabel de Birmingham, al Regne Unit, per seguir amb la recuperació. A més, va haver de sotmetres a cirurgia reconstructiva, i va ser donada d'alta de l'hospital el dia 4 de gener de 2013. Van haver d'implantar-li una placa de titani i un dispositiu auditiu, però poc a poc, Malala va anar recurperant de les greus ferides.  I es va incorporar a una escola de secundària a Anglaterra.
Malala amb el seu pare

Per saber-ne més:

The case of Malala Yousafzai

Article a El País: Malala Yousafzai

Malala: es dificil imaginar un mundo sin educación

Curiositats:
 

Malala en col·laboració amb la periodista britànica Chistina Lamb ha escrit un llibre on explica la seva història i la seva lluita. 
Malauradament ha estat prohibit al seu país.

Prohiben el libro de Malala Yousafzi en las esculas privadas de Pakistán






Altres Premis que ha rebut:

  • 2011, Premi Nacional per la Pau, per defensar l'educació de les nenes, Pakistan
  • 2011, Nominada al Premi Internacional dels Nens per la Pau,  KidsRights Foundation.
  • 2011, Premi Simone de Beauvoir, França.
  • 2013, Nominada al Premi Nobel de la Pau
  • 2013, Premi UNICEF d'Espanya per la seva defensa del dret de les nenes a l'educació.
  • 2013, Premi de la Pau Internacional Tipperary, Gran Bretanya
  • 2013, Premi Embaixador de la Conciència per Amnistia Internacional
  • 2013, Premi Infantil de la Pau, Holanda
  • 2013, Premi Internacional Catalunya, Espanya
  • 2013, Premi Clinton Ciutadà Global, Clinton Fundation
  • 2013, Premi Peter Gomes de la Universitat de Harvard

jueves, 10 de octubre de 2013

FEMEN esnsenya les popes!!!

Ens hem de "despelotar" per que ens escoltin! i tot i així sempre hi ha qui en fa la seva versió propia...Això és el que m'ha vingut al cap quan he escoltat les declaracions de Jesús Posada, arrel de l'actuació de Femen a la sessió del Congrés....

Posem-nos en situació, sessió del congrés, el Ministre de Justica, Sr. Gallardón, puja a l'estrada i comença a parlar sobre la llei de l'abort. En aquell moment, entre el públic assistent tres noies es despullen i comencen a cridar consignes a favor de l'abort i del dret de les dones a decidir.
Es tracta de tres activistes del moviment feminista Femen, famoses arreu del món per aquest tipus d'actuacions.


I resulta, que el que Sr. Posadas, president del Congrés, quan li preguntes sobre el que ha passat va i diu: "que patia per que no caiguessin de la columna on s'havien pujat, que allò si que hauria estat una desgracia..."

Perdoni, com diu?
en quin món viu?
que no té ull a la cara???
que seria una desgràcia???? Desgràcia és viure en un país així!!!

O sigui, tres activistes feministes interrompen una sessió del Congrés, per protestar per la llei de l'abort que estan duent a terme, què és més estricta i anticuada que la primera llei sobre l'abortament de la democràcia de l'any 1985... i ha aquest home només li preocupa que s'hagin emparrat a una columna????

Per què no diuen les coses pel seu nom, per què no reconeixen que tenim una legislació anticuada, massa influenciada per l'esglèsia i que no dona veu ni vot a la dona?

Per que no diem les coses pel seu nom!
Que estem tornan a polítiques on la dona era un zero a l'esquerra i si no ens plantem, donem a cara o ensenyem els pits hi perdrem més del que ens pensem!!!

Perdoneu... però algú ho havia de dir.



"el aborto es sagrado"

 Video Lara Alcázar, líder de Femen a Espanya

miércoles, 4 de septiembre de 2013

DOLORS PIERA I LLOBERA, Mestra progressista i feminista

Nascuda a Puigverd d’Agramunt (Lleida) al 1910 era filla d’un mestre progressista, el seu pare li inculca la passió per la pedagogia. A l’Escola Normal de Lleida, hi té com a professora Pepita Uriz. Dolors Piera exerceix de mestra a Vilafranca del Penedès i contribueix a la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT).



Organitza amb els seus companys i companyes la celebració del Primer de Maig. Durant el bienni negre (1934-36), l’expedienten per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès. A casa seva, hi ha la redacció de l’Escola Proletària, òrgan de la FETE, de la qual és delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.


Destaca la seva actuació en les Joventuts Socialistes i en la redacció d’Iskra. És la secretària femenina del Comité Executiu del PSUC i una de les organitzadores del Congrés de la Dona celebrat a Barcelona el 1937 d’on sorgeix la Unió de Dones de Catalunya. Dolors n’és la secretària general.

Col·labora en la revista Companya i promou l’Ajuda Infantil de Rereguarda. El 1937, com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, acompanya la Passionària al míting del Velòdrom d’Hivern, a París.

El 1939, s’exilia i treballa en l’Oficina Internacional per a la Infància de París. Quan esclata la II Guerra Mundial, la detenen i passa quatre mesos a la presó de Fresnes.
retrato de Dolors Piera
Quan en surt, ella i el seu germà Josep es veuen obligats a marxar de França. Amb el transtatlàntic Cuba viatja a la República Dominicana i després s’instal·la a Xile, on es reuneix amb el seu company i neixen els seus fills.

La lluitadora antifeixista torna a exercir la docència. És la sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més tard, la directora del Colegio Andersen. Com a feminista ajuda a organitzar el primer Congreso de Mujeres de Santiago i celebra el Día Internacional de la Mujer a la Universitat de Xile.
L’any 2002 va morir a Santiago de Xile.

Homentage a Dolors Piera, "Per una escola co-educadora: Homenatge a Dolors Piera, mestra i política republicana".
 





Per saber-ne més:

Biografia Dolors Piera

Mestres de la República: Dolors Piera
 
Les dones d'Esquerra Republica de Catalunya 1931-1939

Antonieta Jarne: Geografías familiares bajo la dictadura franquista: exilio, clandestinidad, prisión

Identidad,compromiso y militancia del exilio femenino

Les dones del PSUC


Curiositats:

La UdL té el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones, que neix fruit de l'esforç del SIED (Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona) per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Amb la creació d’aquest centre, únic a la xarxa d’universitats catalanes, la Universitat de Lleida adquireix el compromís de treballar en aquest sentit en l’àmbit universitari i en la societat en general.

Centre Dolors Piera d'Igualtat d'oportunitats i promoció de les dones
 

jueves, 7 de marzo de 2013

ORIGEN DEL 8 DE MARÇ





Perquè commemorem el dia 8 de març?

Com sorgeix aquesta idea?

Qui la va impulsar?

Tot i que és una celebració anual, segur que moltes de vosaltres, no en sabeu l'origen. I es que van ser una sèrie d'aconteixements, i no un fet aïllat, el que va donar origen a aquesta diada.

La celebració del Dia Internacional de les Dones, s'emmarca doncs, en un context històric, socioeconòmic i ideològic ampli: les primeres conferències de les dones socialistes a Europa, les vagues del sector tèxtil als EEUU, el posicionament de les dones russes, són elements que es concatenen en el temps i juguen un paper que cal que no es perdi en l'oblit.

"Shirtwaist"



1909/1910- Vaga del sector tèxtil novaiorquès. Els llocs de treball de la industria tèxtil sempre han estat ocupats per una majoria de mà d’obra femenina a tots els països, sobretot pel que fa al personal de línia, les escales jeràrquiques més baixes. Triangle Shirtwaist Company (SC) és una companyia ubicada al centre de Manhattan (Nova York) La firma confecciona “shirtwaist”, peces de vestir femenines molt en voga a finals del segle XIX i inicis del XX. Conjuntament amb una faldilla llarga fins als turmells, forma part del vestit de diari de les dones. Les condicions en què es treballa als inicis del segle passat són les següents: Jornades laborals de vuit del matí a sis de la tarda, dissabtes inclosos. Descans de ½ hora per dinar. 56 hores setmanals que arriben fàcilment a les 70 en períodes de més activitat. Salaris misèrrims, condicions insalubres i perilloses. És el marc usual en el sector tèxtil de l’època. Els/les treballador(e)s, majoritàriament són dones joves immigrants que a penes parlen l’anglès. 
Treballadores tèxtils Mill Cotton Company 1908

El 27 de setembre de 1909 succeeix un incident a la Triangle SC. 400 treballador(e)s es llencen al carrer. La Lliga de Dones, una associació progressista de dones blanques de classe mitja se solidaritza amb la causa de les dones immigrants treballadores per lluitar pels seus drets.

Aquell 27 de setembre ajuden els piquets de les obreres, fent una barrera humana per protegir-les dels matons i de la provocació de la policia. Poc desprès, organitzen una assemblea històrica on es convoca una vaga general de tot el sector tèxtil.

La marxa del Triangle s’estén. La reivindicació de millores en les condicions laborals és seguida per tot el país i desemboca en una vaga general a finals de novembre de 1909. Marxen més de 20.000 treballadors(e)s.

La vaga dura tretze setmanes. Es dóna per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats són desiguals: 339 firmes pacten amb els seus treballador(e)s. 13 companyies -entre elles la “Triangle Shirtwaist Company (SC) ” no arriben a acords.



Estem a Europa. Corre l’any 1910. La II Conferència Internacional de Dones Socialistes es reuneix a Copenhaguen. A proposta de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes es proclama de forma unànime “el Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Són més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides en el parlament finés. Amb això, Zetkin aconsegueix reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països, al temps que fa de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional.
Clara Zetkin i Rosa Lúxemburg


L’any 1911. Conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l’any anterior, el Dia Internacional de les Dones se celebra per primera vegada el 19 de març a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es fan mítings als quals assisteixen més d’un milió de dones i d’homes. Es demana el dret a votar i a ocupar càrrecs públics. S’exigeix el dret a la formació, al treball i a la no discriminació laboral.



No ha passat ni una setmana de la primera celebració del Dia Internacional de les Dones. És un dissabte. Són les 4:40 de la tarda. A les tres últimes plantes de l’edifici de 10 pisos, hi estan treballant 600 persones, la majoria dones. Els caps mantenen les portes tancades per “evitar els robatoris”. De forma fortuïta es declara un incendi. Es propaga en minuts. Tot succeeix en mitja hora. Només hi ha una sortida d’emergència en tot l’edifici. El foc s’escampa per les tres últimes plantes de l’edifici. Algunes de les dones poden escapar, però ràpidament la sortida d’emergència queda tallada pel foc.

Imatge de l'incendi de la fàbrica Triangle


Els amos també es troben a l’edifici. Surten per dalt, per la teulada.El personal desconeix aquesta possibilitat ja que sempre han fet servir els ascensors per arribar a la feina. El dia de l’incendi un dels dos ascensors no funciona.
50 cossos cremats es troben a la novena planta. D’altres, estavellats i mig cremats al carrer. Mai no s’havia vist una tragèdia d’aquestes característiques. El saldo és de 141 persones mortes. 125 són dones d’entre 16 i 23 anys. En la seva majoria immigrants italianes i jueves.

Victimes de l'incendi
Els funerals per les víctimes van ser multitudinaris


Ningú no sap com ha començat l’incendi, tot i que abans ja n’hi havia hagut quatre més. De fet, l’edifici s’havia declarat com insegur per les autoritats per la insuficiència de sortides d’emergència. L’esdeveniment té importants repercussions a la legislació laboral dels Estats Units. Des d’aleshores, les commemoracions del Dia Internacional de les Dones sempre es farà referència a les condicions laborals que condueixen al desastre.


Si bé, tant la vaga com l’incendi formen part de l’univers simbòlic del naixement del Dia de les Dones, altres elements històrics ajuden a configurar-lo. 

Les dones comencen a celebrar mítings durant el mes de març per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb altres dones, en el marc dels moviments en pro de la pau que sorgeixen en vigília de la primera guerra mundial.


Alexandra Kollontai


A Rússia, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1913. Fou promogut en gran part per la líder del moviment proletari de dones russes, Alexandra Kollontai (1872-1952) no com una celebració de totes les dones sinó només de les dones proletàries. Per aquest motiu, encara avui, les organitzacions polítiques d'esquerra anomenen el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.


Dones treballant en una fàbrica d'armament


El 23 de febrer de 1917 (8 de març del calendari occidental), les obreres d'una fàbrica d'armament de Petrograd es van amotinar per la manca d'aliments i el seu elevat preu. Les dones russes es declaren en vaga amb el lema de "pa i pau". L’amotinament de les dones russes davant de la falta d’aliments, dóna inici al procés que porta a la Revolució Russa el mes d'octubre d’aquell mateix any. Quatre dies després el Tsar abdica. El govern provisional concedeix a les dones russes el dret al vot.


Aquest fet, que cal emmarcar en el procés revolucionari que va culminar el mes d'octubre del mateix any, és el que va donar lloc a què el dia Internacional de la Dona es passés a celebrar, sense cap més canvi fins als nostres dies, el 8 de març.
 

Malgrat l’esclat de la II Guerra Mundial, el Dia Internacional de la Dona es va seguir celebrant, però donant un altre caire a la celebració. L’any 1944, en l’acte que va tenir lloc a Londres, es va configurar al voltant de la pau. L’any següent, també a Londres, s’impulsava la necessitat d’elaborar una carta on s’incloguessin els drets polítics, socials, econòmics i educacionals de les dones, proposta que es va dedicar a promoure una comissió creada per les Nacions Unides. Però no va ser fins l’any 1977, que les Nacions Unides van adoptar una resolució que convidava tots els països a consagrar un dia a la celebració dels drets de les dones i de la pau internacional. El 8 de Març va esdevenir aquest dia de reconeixement.



Per saber-ne més:



Los Orígenes la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 / Ana Isabel Álvarez González.

Los Derechos de la mujer : desde los orígenes hasta nuestros días / Ney Bensadon.