miércoles, 18 de diciembre de 2013

Superheroines de còmic víctimes del masclisme!


Cada cop hi ha més protagonistes femenines als còmics, i sobretot superheroines, preparades per lluitar contra el mal, o al contrari dolentes dolentíssimes que fan la vida impossible als superherois....

Batgirl, Fenix i la Dona Invisible

Però us heu parat a mirar fredament com es representa als uns i a les altres?? Els superherois apareixen amb cossos atlètics i/o superforçuts, amb expressió ruda, postures dominants... Però en canvi elles són representades com objectes sexuals, marcant atributs i amb postures exagerades, i una expressió de "et faré passar una bona estona...." enlloc de "em cargaré tots aquests ca**** que volen acabar amb la humanitat"... o no?

I es ben cert que el món del còmic és molt masclista, i que la dona pateix una hipersexualització que la converteix en un pur objecte sexual més que en un model de lluita i valors. I és que si comparem els models masculins i femenins dels còmics veure com hi ha una sèrie de diferències de gènere:


1. La indumentària

Els herois masculins generalment van vestits amb un "traje de buzo", en canvi les dones majoritariment van amb banyador/bikini, amb combinacions impossibles de banyador/bikini, i la gran minoria amb "traje de buzo", això si, les que es decanten per aquesta indumentària, solen lluir un escot fins al melic, rotllo "busco a Jacks"...
Batman, Spiderman... amb traje de buzo

Heroines preparades per lluitar i després anar a la piscina
Estil "Busco a Jacks"...
Emma Frost, Star Sapphire i Starfire opten pel model "banyador impossible"


2. Les postures

Mentre que els homes apareixen sempre en una actitud dominant, tipus mascle alfa, preparats per atacar i entrar en acció, elles apareixen en l'anomenada postura Brokeback. Es tracta d'una postura exclusiva dels personatges femenins dels còmics, posar-se d'esquena però mirant a l'espectador, marcant natges i pits a l'hora...


Exemples de postura brokeback

Als protagonistes masculins normalment se'ls representa en postures frontals, dominants, que transmeten força i valor...




Però que passaria si als herois masculins els dibuixesin amb les mateixes postures forçades i sexualitzades que a les seves companyes femenines???


Per fer-nos reflexionar sobre aquests rols, The Hawkeye Initiative  ens ofereix una solució: S'han dedicat a  dibuixar i possar al superheroi Hawkeye en les poses que són tipiques de les heroines, i que no tenen res a veure amb les poses masculines... El resultat no deixa de sorprendre per lo rídicul que és, però ens serveix per reflexionar sobre els rols que ens transmeten els còmics, i la imatge de la dona com a objecte sexual.






La veritat és que no hi ha paraules, per descriure la imatge rídicula i esperpèntica que dona el superheroi Hawkeye en aquestes poses típiques femenines del món del còmic!!!



Esperem que ben aviat hi hagi una iniciativa a la inversa... és a dir, una iniciativa que permeti a les superheroïnes de prendre poses típicament masculines, que permetin treballar sobre les desigualtats entre la representació masculina i femenina, sense estereotips sexuals.



Per saber-ne més:

A-Force ¿empoderamiento de las mujeres o maniobra comercial?

Algo está cambiando en el mundo del cómic...

Representación de la mujer en los cómics de superheroes I 

Representación de la mujer en los cómics de superhoroes II 

Superherois amb altres "looks"


martes, 10 de diciembre de 2013

Josefina Castellví i les pioneres de l'Antàrtida

Aquests dies, i amb motiu de l'estrena de la pel·lícula "Els records del gel" em sentit a parlar molt d'aquesta dona, Josefina Castellví i Piulachs, però que té d'especial? Doncs que és ...
  • Una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional
  • Pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica
  • Primera dona directora d'una Base Antàritca
Josefina Castellví i Piulachs

I la veritat és que no només les investigadores com ella ho han tingut difícil per accedir a l'Antàrtida, sinó la condició femenina en general, i es que les dones van tenir l'accés vetat al continent gelat durant molts anys. 

Bé, per què la majoria d'expedicions eren de caràcter militar, bé per raons purament masclistes com: debilitat femenina, dificultats per fer banys separats, tensions sexuals en expedicions mixtes....

Tot i amb això les dones han estat presents a l'Antàrtida des dels primers anys de colonització. 

La primera dona que va caminar sobre l'Antàrtida va ser la noruega Caroline Mikkelsen, el 1935 juntament amb el seu marit.

Però ja el 1933, Juan José Soiza Reilly, la seva dona i les seves filles, van visitar les Illes Orcadas per prendre notes per una publicació a la revista Caras i Caretas.

D'esquerra a dreta: Emma Soiza Reilly, Emilio Abras, Lucio Correa Morales, Emma Martínez Lobato de Soiza Reilly, Armando Pico y Juan José de Soiza Reilly. Arriben a Islas Orcadas en el ARA Pampa el 3 de febrer de 1933. 

Jackie Ronne
El 1947 Jackie Ronne i Jennie Darlington, es van convertir en les primeres dones en passar un hivern al continent gelat, acompanyant als seus marits. Jennie Darlington es va quedar embarassada  durant el viatge, i anys més tard va escriure una novel·la titulada "La meva lluna de mel antàrtica".

El 1968, el govern argenti a través del Instituto Naval , envia una expedició a l'Antàrtida amb un equip de quatre investigadores femenines, reputades biòlogues i investigadores marines: Irene Bernasconi, Carmen Pujals, Maria Adela Cària i Elena Maria Fontes (la mitjana d'edat de l'expedició era de 61 anys!)

El 1969, els Estats Units abandonen la prohibició, i permeten que les dones participin al programa nacional antàrtic. Així doncs, quatre geòlogues més un matrimoni van poder treballar durant tot un any al continent. Aquell mateix any, Nova Zelanda hi va enviar la primera dona, una biòloga.

Però no tots els països van acceptar tan ràpidament aquestes mesures, les invstigadores japonens van haver d'esperar fins 1997, que el seu país les autoritzen a passar un hivern a l'Antàritca.


Los primeros turista y las primeras mujeres en la Antártida 3%B1os.pdf

Pioneras en la Antártida 

Les espanyoles no ho han tingut més fàcil, de fet, Josefina Castellví és la pionera del gel.


Filla d'un metge i una mestressa de casa, Josefina Castellví va néixer a Barcelona el 1935. Es va llicenciar en Biologia per l'Universitat de Barcelona el 1960, amb Premi Extraordinari. Va marxar a França a estudiar, i es va especialitzar en oceanografia a la Sorbona. Quan va tornar a Barcelona, va entrar a treballar al Instituto de Investigaciones Pesqueras, actualment l'Institut de Ciències del Mar.

La major part de la seva vida professional, l'ha desenvolupat al CSIC, com a professora, i especialista en bactereologia marina. La seva passió per l'estudi de les bactèries en  condicions extremes, la va portar a interessar-se per l'Antàrtida. Així doncs, el 1984, es va convertir en la primera dona espanyola que participava en una expedició internacional al continent gelat.

Base antàrtica espanyola

Les seves qualitats com a gestora d'investigació, li van mereixer el càrrec de Delegada del CSIC a Catalunya, i posteriorment Directora de Coordinació del CSIC  a Catalunya.

Entre 1987-88, va ser la coordinadora de les instal·lacions de la Base Antártica Española Juan Carlos I a l'Illa de Livingston. I entre 1989 i 1994, en va ser la directora. Posteriorment, va ser la gestora del Programa Nacional d'Investigació a l'Antàrtida a nivell estatal. i responsable de coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.

Actualment està retirada, tot i que continua vinculada a la difusió i a l'estudi de la investigació.

Curiositats:
Rodatge del documental

  • Ha publicat més de 70 treballs científics i a participat en 36 campanyes oceanogràfiques.
  • Ha publicat un llibre autobiogràfic "Yo he vivido en la Antártida" (1996)




jueves, 5 de diciembre de 2013

Onna Bugeisha o Dones Samurai



La majoria de les protagonistes d’aquest bloc, pertanyen a la cultura occidental. Per proximitat, per afinitat, i també per desconeixement de la situació de la dona en les cultures orientals.

Del paper de les dones al Japó en sabem poques coses, però de les dones que han tingut un paper destacat en la seva història… menys! 

Qui més qui menys ha sentit parlar de les Geisha, potser algú us haurà parlat de les Oiran (cortesanes il·lustrades, però a diferencia de les Geishes, intruïdes amb l’Art del coixí, i amb les que podies aconseguir un “final feliç”…) però coneixeu alguna cosa de les Onna Bugeisha o Dona Samurai??
 
Kuniyoshi Utagawa amb una Naginata

Onna Bugeisha va ser el nom que van rebre les dones guerreres que provenien de casta samurai, i que eren entrenades en les arts de la guerra.

Podien ser germanes, esposes o filles de samurais, eren instruïdes en les arts bèl·liques  amb la intenció de protegir la seva família, la casa i l’honor en temps de guerra. Generalment s’especialitzaven en l’ús de la naginata (alabarda japonesa), tot i que rebien formació en l’ús de tot tipus d’armes.
 
Fotografia d'una Onna-bugeisha feta el 1800
Curiosament, en una societat bastant masclista com la japonesa, les dones que van arribar a esdevenir Onna Bugeisha , van ser molt respectades i van tenir un paper molt important en el desenvolupament cultural i militar de Japó.
Tot i que van ser moltes les dones que van assolir aquesta categoria social, la història només ha conservat alguns noms per la posteritat...

L’emperadriu consort Jingu:

 Va ser l’esposa de l’Emperador Chuai i va actuar com a regent i líder després de la mort del seu marit l’any 209, i fins que el seu fill va tenir edat suficient per accedir al tro el 269.
S’explica que va liderar l’exèrcit en una invasió contra Corea i que en va tornar victoriosa al Japó després de tres anys.

 
Nakano Takeko:


Va ser una dona samurai del la zona d’Aizu, i que va lluitar i morir a la guerra de Boshin. Durant la Batalla d’Aizu va lluitar amb la seva naginata, i va dirigir un cos de combatents femenines, que va rebre el nom de Joshitai (l’exercit femení)

Tomoe Gozen:
Tomoe Gozen



Va viure a finals de l’època d’Heian (794-1185). Va lluitar en els enfrontaments entre els clans Taira i Minamoto (coneguts com les guerres Gampei) durant 5 anys. Amb la seva pesada armadura i la seva naginata causava terror entre les files enemigues. Explica la llegenda que va arribar a vèncer més de 20 guerrers enemics en la lluita cos a cos.

Segons  El Cantar de Heike:
Tomoe era especialmente hermosa, de piel blanca, pelo largo y bellas facciones. También era una excelente arquera, y como espadachina era una guerrera que valía por mil, dispuesta a confrontar un demonio o un dios, a caballo o en pie. Domaba caballos salvajes con gran habilidad; cabalgaba por peligrosas pendientes sin rasguño alguno. Cuando quiera que una batalla era inminente, Yoshinaka la enviaba como su primer capitán, equipada con una pesada armadura, una enorme espada y un poderoso arco; y ella era más valerosa que cualquiera de sus otros guerreros.


Per saber-ne més:



Curiositats:

  • Les Onna-bugeisha també es regien pel mateix codi d'honor que els samurais: El Codi Busheido o Conducta adequada del cavaller combatent.
  • La perdua de l'honor les conduia al Seppuku ritual ó Harakiri.
  • El kaiken era una arma que amagaven a les manigues del seu vestit, i que s'utilitzava com a últim recurs per l'anomenat Jigai (suicidi), practicant un tall al coll.
  • Abans de dur a terme aquest Jigai, havien de lligar-se els turmells i o les cames amb unes cordes, per no caure en la deshonra de morir "oberta de cames".
    Preparació del Jigai

jueves, 21 de noviembre de 2013

Malala Yousafzai, estudiant, activista i bloguera

Aquesta setmana ha rebut el Premi Sájarov a la llibertat de conciència de l'Eurocàmara. Amb un discurs d'agraïment directe i clar es va dirigir als eurodiputats, els quals van aixecar-se tots de la cadira per aplaudir-a i encoratjar-la.

Amb només setze anys, aquesta noia s'ha guanyat un dedicatòria especial, per la seva lluita i el seu exemple.

Malala va néixera Swat, al Pakistan. Té dos germans, i parla pastún i anglès. Se la coneix pel seu activisme a favor dels drets civils, i especialment pels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà va prohibir l'assistència de les nenes a l'escola.

Als 13 anys, va aconseguir certa fama a l'escriure un blog per la BBC,  on signava amb el pseudònim de Gul Makai. En el bloc, Malala explicava la seva vida sota el règim talibà, i els intents per recuperar el control de la vall del Swat, que estava en poder dels militars.

L'any 2009 es va rodar un documental, Pèrdua de classes. La mort de l'educació de la dona (dirigit per Adam Ellick i Irfan Asharaf, del diari New York Times), on es mostra a Malala, al seu pare, Ziauddin Yúsafzai, i com l'educació de les dones és difícil  o pràcticament impossible en aquelles àrees.

Desgraciadament, el 9 d'octubre de 2012, va ser víctima d'un atemptat per part d'un milicià del grup terrorista TTP, vincula als talibans. Amb un fusell va disparar diverses vegades, i Malala va rebre impactes de bala al crani i al coll. El pitjor de tot, va ser que el portaveu dels TTP, va afirmar que intentarien matar-la de nou. Dos estudiants més van ser ferides en l'atemptat.

 



 
La van traslladar en helicopter a un hospital miliar. Al cap de poques hores, centenars de persones es van reunir al voltant de l'escola de les noies per protestar contra l'agressió. L'endemà se'n van fer ressò els medis de comunicación tan paquistanís com de la resta del món. L'atemptat contra Malala va rebre la condena internacional. i multitud de personalitats van recolzar l'activista.

Una setmana després de l'atemptat, va ser trasllada a l'Hospital Reina Isabel de Birmingham, al Regne Unit, per seguir amb la recuperació. A més, va haver de sotmetres a cirurgia reconstructiva, i va ser donada d'alta de l'hospital el dia 4 de gener de 2013. Van haver d'implantar-li una placa de titani i un dispositiu auditiu, però poc a poc, Malala va anar recurperant de les greus ferides.  I es va incorporar a una escola de secundària a Anglaterra.
Malala amb el seu pare

Per saber-ne més:

The case of Malala Yousafzai

Article a El País: Malala Yousafzai

Malala: es dificil imaginar un mundo sin educación

Curiositats:
 

Malala en col·laboració amb la periodista britànica Chistina Lamb ha escrit un llibre on explica la seva història i la seva lluita. 
Malauradament ha estat prohibit al seu país.

Prohiben el libro de Malala Yousafzi en las esculas privadas de Pakistán






Altres Premis que ha rebut:

  • 2011, Premi Nacional per la Pau, per defensar l'educació de les nenes, Pakistan
  • 2011, Nominada al Premi Internacional dels Nens per la Pau,  KidsRights Foundation.
  • 2011, Premi Simone de Beauvoir, França.
  • 2013, Nominada al Premi Nobel de la Pau
  • 2013, Premi UNICEF d'Espanya per la seva defensa del dret de les nenes a l'educació.
  • 2013, Premi de la Pau Internacional Tipperary, Gran Bretanya
  • 2013, Premi Embaixador de la Conciència per Amnistia Internacional
  • 2013, Premi Infantil de la Pau, Holanda
  • 2013, Premi Internacional Catalunya, Espanya
  • 2013, Premi Clinton Ciutadà Global, Clinton Fundation
  • 2013, Premi Peter Gomes de la Universitat de Harvard

viernes, 15 de noviembre de 2013

Victòria Sau, feminista i pensadora

La setmana passada en va deixar Victòria Sau i Sánchez. Amb una sòlida formació, va ser un referent del feminisme a Espanya, les seves obres i el seu pensament van donar esperança i resposta a moltes dones.

El feminismo es un movimiento social y político que se inicia a finales del siglo XVIII  y que supone la toma de conciencia de las mujeres como grupo o colectivo humano, de la opresión, dominación y explotación de que han sido objeto en el seno de la sociedad patriarcal, lo cual les mueve a la acción para la liberación de su sexo con todas las transformaciones de la sociedad que se requieran (Victoria Sau).

Va néixer  a Barcelona l'any 1930, i va morir el passat 6 de novembre a la ciutat comtal.
Era llicenciada en Història Contemporània i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Va ser professora depsicologia diferencial de la Secció de Psicologia de la facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació d'aquesta universitat, i va exercir com a psicòloga. 
 
Primer Congrés de les Dones de Barcelona



Fou mentora del 1er Congrés de les Dones de Barcelona  i membre del Consell de la Ciutat, nomenada pel Consell de Dones i vicepresidenta del Consell de Dones de Barcelona
 
Va ser una de les figures més rellevants del feminisme del nostre país, pensadora lúcida i referent. Les seves aportacions sobre la divisió sexual del treball, la maternitat, el cicle menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants.

Ha dedicat la seva activitat a qüestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anàlisi més global i més innovadora. Té una àmplia obra publicada, entre la qual trobem el Diccionario ideológico feminista de 1981. A la seva faceta d'investigadora i d'escriptora, s'afegeix la de conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant.


Per Victòria Sau, el feminisme és un procés en tres fases:
  • Victimisme, es limita a la submissió i l'explotació, representat per la figura Casandra.
  • Denuncia els abusos de poder i les lleis que ho permeten, encarnat per Antígona
  • Actuació, el moment de Lisístrata, en que les dones decideixen transformar l'àmbit sociocultural, polític i econòmic.

Per saber-ne més:

"Mundo Macho" article de Victoria Sau, diari El Pais

Bibliografia de Victoria Sau 

De mujer a mujer: entrevista a Victoria Sau 

jueves, 7 de noviembre de 2013

Invents que ens han canviat la vida!

Invents n'hi ha hagut des de la prehistòria, i ens han ajudat a millorar la nostra qualitat de vida, però qui hi ha darrera aquests invents? Quina ment imaginativa va anar més enllà per materialitzar aquestes idees de vegades estrambòtiques i altres tan necessàries com l'aire...

Com sempre buscar i recopilar informació sobre les dones inventores es una feina difícil i feixuga. La legislació en molts països no reconeixia les dones com a subjectes jurídics, de manera que no tenien personalitat per presentar una patent. De manera que durant molts anys, els invents eren presentats per homes pares, marits o familiars de les dones inventores que no tenien accés legal al registre.
Mary Phelps Jacob
 
Marjorie Stewart

Fins a principis del segle XIX i més àmpliament durant el segle XX, es quan comencem a trobar les patents de dones inventores. Les dones comencen a inventar primer en àmbits als quals les relegava el seu sexe: cura d'infants(Marion Donovan: bolques d'un sol ús), llar (Ellen Eglui: rodets per escórrer la roba), bellesa (Marjorie Stewart Joyner: màquina per fer permanents), moda (Mary Phelps Jacob: el sostenidor)...

Però poca a poc van anar guanyant terreny i realitzant invencions pràctiques fora de la llar, de manera que els primers invents fora de l'àmbit estrictament femení es situen en el món industrial, de la informàtica, de la química, material tecnològics i biomedicina.


Mary  Dixon Kies:  la primera patent



L’any 1790, l’oficina de patents va obrir les seves portes per tal que qualsevol persona, home o dona, pogués registrar els seus invents.  El 15 de maig de 1806, Mary Dixon Kies va ser la primera dona en obtenir una patent al marge del seu marit.

Va inventar una màquina per teixir palla i seda. Es va convertir en una precursora de la indústria dels barrets. 


Mary Anderson: l’ eixugaparabrises


Durant un viatge a Nova York, Mary es va adonar que els conductors de cotxes tenien que obrir les finestres dels vehicles quan plovia per netejar-les i veure-hi millor.
Així que va inventar un dispositiu de braç que podia ser accionat des de l’interior del vehicle mitjançant una palanca. El novembre de 1903 i abans de la fabricació del “Model Ford A”, van concedir-li la primera patent d’aquest dispositiu. El invent servia per netejar els vidres d’aigua, neu i aiguaneu. A partir de 1916 es va convertir en un equipament estàndard de tot els cotxes americans.


Clatonia Joaquin Dorticos: la fotografia exacta

Disseny de la màquina de rentats de negatius de Clatonia J. Dorticus

Afroamericana nascuda a Nova Jersey, Clatonia va millorar la premsa fotogràfica i una màquina pel rentat de negatius. Durant el procés d’impressió d’una fotografia o negatiu, el producte rebia diversos banys de productes químics. El rentat de la impressió neutralitzava els productes químics de cada procés del bany, i garantia poder controlar exactament el temps d’exposició dels productes per aconseguir el resultat desitjat.
També va inventar una màquina per recalcar fotografies. I una màquina per tenyir les bores i els talons de les sabates.

Beulah Henry: la fotocopiadora


Va néixer a Memphis, treballadora incansable va realitzar més de 110 invents i va obtenir 49 patents. Popularment se la coneixia com la Senyora Edison per ser tan prolífica inventora. Entre les seves patents més importants trobem:  El congelador de gelat al buit (1912), el primer paraigües amb diferents cobertes de colors (1924), la primera màquina de cosir sense bobina (1940), la protografia (1932, màquina d’escriure capaç de fer 4 copìes a l’hora del mateix document), esponjes plenes de sabó per nens (1929) o la nina “Miss Ilusió” que tenia un ulls que s’obrien i es tancaven, i a més podien canviar de color (1935)

Patsy Sherman: el protector Scotchgard


Neix el 1930 a Minneapolis, després de llicenciar-se comença a treballar en una empresa com investigadora química.
El 1953 una ajudant del seu laboratori va vesar algunes gotes d’un compost experimenta sobre les seves deportives noves. Cap dels disolvents que tenien a mà va ser capaç de netejar les taques. Sherman va quedar fascinada per aquest fet i va començar a treballar: va crear un polímer fluoroquímic que aplicat a les teles repelia l’oli o l’aigua.
El 1956 el protector Scotchgard va ser comercialitzat per primera vegada. Va tenir tan èxit que la marca ha continuat essent líder de mercat en aquesta línia, introduint millores innovadores en aquests tipus de productes.

Margaret Knight: la "reina de las bosses de paper"


Era treballadora d’una fàbrica de bosses de paper quan va inventar una peça per la màquina de doblegava i plegava automàticament les bosses creant fons quadrats a aquests bosses. Abans les bosses de paper eren com sobres grans. Els treballadors van rebutjar el seu invent per que creien que les dones no sabien res de màquines.
Així doncs, el 1870 funda la Eastern Paper Bag Company per comercialitzar el seu invent. Aquest tipus de bosses encara s’utilitzen avui en dia.Tot i que Margaret va rebre la seva primera patent als 30 anys, als 12 ja havia inventat un aparell per aturar les màquines tèxtil i evitar que els obrers resultesin ferits. Va rebre 26 patents més al llarg de la seva vida: un protector de vestit i faldilla (1883), una màquina d’enumeració (1894), un marc de finestra (1894), un motor rotatòri (1902) entre altres...

Rachel Fuller Brown y Elizabeth Lee Hazen: l’antibiòtic antifongs 


Rachel Fuller Brown va ser llicenciada i doctora en química per la Universitat de Chicago.
Elisabeth Lee Hazen es va quedar orfe als tres anys i va estudiar al Missisipi State College per dones. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a tècnica de laboratori. Ambdues van convinar esforços per desenvolupar un fàrmac que elimines diverses formes de fongs. Desprres de mesos d’investigació i d’intercanvi d’informació van inventar la nistatina, de la qual van obtenir la patent el 25 de juny de 1957.
La nistatina és comercialitza sota diversos noms, i serveis per combatre infeccions de fongs a la pell i a l’aparell digestiu. També per combatre la malaltia del fong holandés en els arbres i restaurar obres d’art malmeses per l’aigua i el florit.
Tots els diners que Rachel i Elisabeth van guanyar amb la patent (aproximadament uns 13 milions de dolars) el van invertir en una Corporació d’Investigació no lucrativa.

Bette Graham: el Tipp-ex



Bette treballava com secretaria a Dallas mentre criava sola al seu fill. No tenia esperit d’inventora, només volia solucionar els problemes que tenia a la feina a causa de la seva poca experiència com mecanògrafa i taquígrafa. Gracies a la seva formació artística, estava acostumada a utilitzar pintures i fer barreges. Així doncs, un dia després de diverses probes va aconseguir crear una substància blanca que es secava ràpidament. La va posar en un botella i se la va emportar a la feina. Quan s’equivocava, extenia la substància amb un pinzell petit i després hi escrivia a sobre. El 1956 va convertir la seva cuina en un improvisat laboratori com a conseqüència de la demanda dels seus companys i amics.
El 1967 va crear la seva pròpia companyia Liquid Paper Corporation. El 1976 va vendre 25 milions botelles de corrector. Amb els beneficis va crear dues fundacions per ajudar a les dones a trobar noves maneres de guanyar-se la vida. Bette va morir als 80 anys, 6 mesos després d’haver-se venut la companyia per un total de 47,5 milions de dolors.

Edith Flanigen:  refinat del petroli



Després de llicenciar-se en química-física inorgànica va començar a treballar a la Union Cairbde Corparation. Uns anys més tard, el 1956 comença a treballar amb  compostos cristalins. El més important dels quals el Zeolite, que serveix de catalitzador per obtenir la gosolina més eficient, neta i més segura. Posseig més de 100 patents.

Marion Donovan: bolquers d’un sol ús

Marion era una mare jove a l’època del baby boom. Desesperada per la incomoditat dels bolquers de tela, i d’haver de canviar continuament el seu fill, va començar a experimentar. Primer amb unes cortines de dutxa per aconseguir una cobertura impermeable pels bolquers i evitar que la criatura es mullés tota.
El 1946 comença a experimentar amb teles impermeables, nylon i finalment amb materials utilitzat per paracaigudes. La patent li van concedir el 1951.
En aquella època comença a treballar en els bolquers de paper, que no van tenir bona acollida. Sense patrocinador, va invertir tots els seus diners en la producció d’aquells bolquers. Deu anys després va vendre la seva companyia per un milió de dolars.

Josephine Cochran: el rentavaixella 


El 1886 Josephine va inventar un rentavaixella mecànic manual. El 1893 va presentar la seva màquina a la Fira Universal de Chicago, i tot que l’havia patentat com un invent per alliberar la dona de les tasques domestiques, només alguns restaurants i grans hotels la van acceptar.
Va crear una empresa per comencialitzar el seu invent. Poc a poc es va anar fent un lloc en el mercat dels electrodomèstics. El 1913 a l’edat de 74 anys, Josephine va morir.
No va ser fins als anys 40 que el seu invent va ser acceptat pel públic en general. Va ser comercialitzat per la Whirlpool Corporation

Aquestes són algunes de les pioneres, però n'hi ha hagut moltes més... si vols descobrir-les dóna un cop d'ull a aquests enllaços:

10 mujeres inventoras de la historia
Mujeres inventoras 
Grandes inventoras 
13 mothers of invention