Va ser una de les fundadores del moviment sufragista britànic. I el seu nom està associat a la lluita pel dret de vot per les dones, en el període immediatament anterior a la primera guerra mundial.
 | |
| Emmeline Pankhurst |
Emmeline va néixer a Manchester, filla d’un home de negocis amb idees lliberals. Es va casar amb l’advocat Richard Marsden Pankhurst, el qual ja recolzava el moviment sufragista abans de conèixer-la, o va ser l’autor de la Lleida de la propietat de la dona casada (1870-1882).
Va fundar el 1892, la Lliga a Favor del Dret de Vot de la dona, i en aquella època, ella i el seu marit s’afilien al partit Laborista. La mort del seu marit no la va allunyar de la seva activitat reivindicativa, i el 1903 va fundar , juntament amb les seves filles, la Unió Política i Social de la Dona. Amb la intenció d’incorporar les obreres a la causa sufragista.
 |
| Emmeline amb les seves filles |
 |
| Manifestació de l'associació WSPU |
Va ser un moviment reivindicatiu que tenia destacats membres com Annie Kenney, la “màrtir” del sufragisme britànic Emely Davison i la compositora Dama Ethel Smyth.
 |
| Dama Ethel Smyth |
 |
| Emely Davison |
 |
| Annie Kenney |
Es van anar endurint les accions, amb manifestacions al carrer. Cosa que va provocar la detenció en nombroses ocasions d’Emmeline Pankhurst, les seves filles i altres sufragistes. En molts casos acabaven amb condemnes de presó, vagues de fam, que van provocar alguna que altra mort. Com que pertanyia a la classe alta, no va patir les privacions que altres sufragistes a la presó, la van alimentar a la força durant una vaga de fam… mentre que a altres les deixaven morir…
 |
| Detenció d'Emmeline en una manifestació |
El 6 d’agost de 1914 en vistes a la Primera Guerra mundial, va aturar la lluita sufragista, i va mobilitzar les sufragistes perquè abandonessin la lluita. Al mateix temps que demanava la incorporació de les dones al mon laboral, ja que molts llocs de treballs d’homes a les fàbriques estaven lliures.
 |
| Emmeline en una manifestació |
A l’acabar la guerra va tornar a demanar el vot per les dones emparant-se en el fet que s’havia concedit a les dones d’EEUU l’any 1920. Finalment el vot femení es va concedir el 1928, i al cap d’unes setmanes va morir a l’edat de 70 anys.
Curiositats: Per què el color lila s'associa als temes de gènere?
El color lila com a símbol de les dones, especialment de les seves reivindicacions, fa dècades que està arrelat en molts països.
 |
| Retrat d'Emmeline Pankhurts que es venia per recaptar fons per la lluita sufragista |
La referència més fiable és la que indica que va ser instituït per l'organització britànica que un grup de dones, entre les quals hi havia Emmeline Pankhurst i les seves filles, va fundar per promoure el vot de les dones i reformes socials que milloressin la condició femenina (Women's Social and Political Unions, WSPU). Però no era només el lila, hi havia també el blanc i el verd com a símbols del moviment. Aquesta foto mostra els llaços de tres colors que es venien amb una foto d'Emmeline Pankhurst per recaptar fons per al moviment sufragista:
Segons algunes fonts, el color lila simbolitzava la sang reial que corria per les venes de tota sufragista (el moviment va sorgir en el Regne Unit); el blanc, la puresa en la vida privada i pública, i el verd, l'esperança i la primavera. Altres referències, però, diuen que el lila simbolitzava l'autorespecte i l'autoreverència.
Sigui com sigui, però, el lila és el color que ha triomfat i que trobem representat en més llocs com a símbol de les dones i les seves reivindicacions.
si us agradaden les pel·lícules us recomano Sufragistes dirigida per Sarah Gavron que parla sobre el naixement del sufragisme a Anglaterra i la lluita de les dones, principalment obreres que van arriscar-se a perdre casa, fills i fins i tot la vida per aconseguir la igualtat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario