Va néixer a Barcelona, filla de Tomàs Roig escriptor i advocat i Albina Fransitorra, defensora de les idees feministes.
Després de l’ institut es va matricular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual on va conèixer la seva gran amiga Maria Aurèlia Capmnay.
 | |
| Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany |
El 1966 va participar a l’anomenada “caputxinada”, una sèrie d’actes reivindicatius que es van realitzar amb motiu de l’assemblea del Sindicat d’Estudiants de la UB.
 |
| Imatge d'arxiu, caputxi entran a la Universitat de Barcelona |
El 1968 s’afilia al PSUC, on va conèixer Manuel Vázquez Montalban, amb el que es convertirien en grans amics.
Va treballar en diverses publicacions. El 1970 comença a treballar coma periodista per la revista Serra d’Or. Aquell mateix any abandona la militància del PSUC per que estava descontenta amb el funcionament intern del partit. Aquell mateix any va néixer el seu fill i es va separar del seu marit.
Va participar en la tancada d’intel·lectuals i artistes al monestir de Montserrat per protestar contra el “proceso de Burgos”.
Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió.
El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, guanya el premi Sant Jordi de 1976.
 |
| Presentació del llibre Els catalnas als camps nazis |
El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978).
Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986). ¿Tiempo de mujer? (1980) y Mujeres en busca de un nuevo humanismo (1982).
Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona. La literatura de Montserrat Roig és un exponent vigorós del moviment feminista de l’època, de l’esquerranisme social, polític i antifranquista, i de la Barcelona urbana. L’hora violeta és una de les seves novel·les més conegudes.
El 1990 se li diagnostica un càncer, i mor un any més tard. Les seves obres s’han traduït a 11 idiomes.
"El feminisme és la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, es aconseguir, juntament amb els homes, una nova i superior categoria: la de persones”.
MONTSERRAT ROIG. El Feminismo.
BIBLIOGRAFIA
- Ramona, adéu! (1972)
- El temps de les cireres (1977)
- L'hora violeta (1980)
- L'òpera quotidiana (1985)
- La veu melodiosa (1987)
- Els catalans als camps nazis (1977)
- L'agulla daurada (1985)
- L'autèntica història de Catalunya (1990)
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
- Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)
- Premio Víctor Català 1970 por Molta roba i poc sabó (Mucha ropa y poco jabón).
- Recull-David Puig i Llensa de narración 1970 por Aquella petita volta blava (Aquella pequeña bóveda azul).
- Premio Sant Jordi 1976 por El temps de les cireres (Tiempo de cerezas).
- Premio Crítica Serra d'Or de reportaje histórico 1978 por Els catalans als camps nazis (Los catalanes en los campos nazis).
- Premio de Literatura Catalana de la Generalidad de Cataluña 1986 por L'agulla daurada (La aguja dorada).
Neus Català i Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis" (1977)
Mujeres extraordinarias, mujeres comprometidas
El llegat de Montserrat Roig a TV3:
No hay comentarios:
Publicar un comentario