Els ulls també mengen

Avui m'he despertat amb una paraula al cap: Bento. Potser perquè fa dies vaig veure un reportatge sobre cultura culinària al Japó, o pel fet que darrerament dino amb el tupper a la feina.
L'origen del bento el trobem casi 900 anys endarrera, quan es va introduir la varietat d'arròs hoshi-ii a la gastronomia japonesa. Fa 400 anys es van començar a utilitzar caixes de fusta lacada per portar aquest arròs i altres aliments.
Amb el temps, el bento es va anar perfeccionant  i van apareixer els primees onigiris (boles d'arròs embolicats amb alga nori). Més endavant es van començar a portar els bento al teatre, al sortir de la feina o pels nens per portar els dinars al col·legi.

Però el bento té un altre sentit, a més del pràctic. I és el fet que les mares el preparen per les persones estimades. Per això no només inclou aliments, sinó que aquests es preparem amb molta cura i vigilant l'estètica, seguint els gustos de la persona a la qual va destinada. Els que han traspassat fronteres i han arribat a la nostra cultura són els bento infantils:

Quin nen no voldria menjar uns pollets d'arròs o uns xampinyons de nap amb aquesta pinta! I no només pels petits pels grans també hi ha moltes formes de preparar el bento, segons les preferències de cada persona:

En conec més d'un que no dubtaria a pegar-li queixalada!

Per fans incondicionals....

Amants de la natura....

"Granjero busca esposa"....

Potser m'hauré de preparar els tuppers amb una mica més de temps .... que ja ho diu sempre ma mare "els ulls també mengen"!!!