No es pot parlar de moviement feminista o sufragista en al societat espanyola del segle XIX. Diversos factors expliquen aquesta carència: l’existència d’una societat arcaica, amb poc desenvolupament industrial, forta influència de l’església catòlica i una estricta jerarquia de gènere en tots els àmbits de la vida social.
En aquest context polític, les primeres manifestacions del feminisme tendiren a dirigir-se més a les demandes socials de la dona, la maternitat, tenir cura de la família, i la consecució dels drets civils, que en demanar el sufragi femení.
Dos figures representen aquest feminisme pioner: Concepción Arenal (1820-1893) i Emilia Pardo Bazan (1851-1921).
Els escrits de Concepción Arenal tenen un clar carácter reivindicatiu de les situacions marginals. Un dels aspectos més progressistes de l’autora és la seva consideració de la dona com a ésser humà marginat, a qui cal ajudar, estimular i respectar. Però no des d’una perspectiva protectora sino educant-la en la dignitat de la seva propia condició.
L’escriptora gallega Emilia Pardo Bazan va denunciar a l’España Moderna (1890) que els avenços culturals i polítics aconseguits al llarg del segle XIX, les llibertats polítiques, la llibertat de culte i el propi sistema parlamentari, només havien servit per incrementar les distancies entre sexes, sense promoure l’emancipació femenina.
10 Textos feministas de Emilia Pardo Bazán
No hay comentarios:
Publicar un comentario