Sempre
relacionem el nom de Yoko Ono amb el de John Lennon. Però Yoko Ono existia molt
abans de conèixer en John. De fet es van conèixer en una galeria on ella
exposava la seva obra, quan ja era una artista establerta, exploradora d’allò
irreverent, d’allò conceptual i de la interpretació. A partir de la seva unió
amb Lennon, la carrera artística i pública de Yoko Ono va patir una profunda
transformació, i es va convertir en una figura molt popular, valorada més per
la seva relació amb el músic que per la seva activitat artística, que va quedar
eclipsada. El propi Lennon deia que Yoko era “la artista famosa més
desconeguda del món”.
Sense
cap mena de dubte, Yoko Ono és una de les artistes més excepcionals del panorama
artístic contemporani durant l’època dels seixanta i setanta. Quan encara era
minoritari la presència femenina en la avantguarda de l’art contemporani. Un
paper protagonista i realment influent en la gestació i desenvolupament de les
tendències més carismàtiques de l’art d’avantguarda del moment: art
conceptual i el moviment Fluxus.
Podem
afirmar amb tota seguretat que és la primera vegada en la història, que les
dones tenen un paper tant actiu en la creació d’un moviment. Els seus treballs
no només van ser paral·lels als dels altres membres del grup, liderat per l’artista
lituà Georges Maciaunas, sinó que en molts casos van suposar les bases sobre
les quals posteriorment es desenvoluparia el Performance Art tal i com el coneixem avui en dia. A més a més de
ser, en molts casos les pioneres de l’art protofeminista.
Els Chambers Concerts, també anomenats Chambers Music Series, que són considerats
com els catalitzadors inicials més importants del moviment Fluxus, van ser organitzats per Yoko Ono al seu àtic-apartament situat
a Chambers Street de Nova York.
 |
| "Solo for Double Bass" primer concert Fluxus |
La
seva biografia artística l’acredita com una dona independent, segura en els
seus principis ètics i estètics, exploradora dels processos de creació més
variats i dels llenguatges expressius: compositora, cantant, poeta, performance, creadora de pel·lícules i vídeos
experimentals; on sempre ha vorejat els límits
i els ha traspassat sense por.
El
diàleg, tant amb l’espectador i com amb l’obra, és un element capital de les
propostes estètiques i reflexives de Yoko Ono.
Les
obres conceptuals que ha elaborat al llarg de la seva biografia artística
necessiten de la participació de l’espectador per completar-se. Un fort compromís
ètic i estètic amb valors universals de pau, justícia i llibertat han estat
expressats per l’artista coherentment, no tan sols en les famoses accions
pacifistes realitzades amb el seu marit John Lennon contra les guerres de
Vietnam i Corea, si no també en cada un dels seus projectes que ha iniciat fins
al dia d’avui.
 |
| "8 dies ficats al llit per la pau" performance protesta 1969 |
És
autora de pel·lícules com Cut Piece, Fly i Bottoms. En col·laboració amb el seu espòs John
va crear peces com el cartell “La guerra ha acabat/si vostés volen”
i films com Apotheosis, Clock, Freedom Films i Imagine.
Per la Bienal de Venècia va disenyar La memòria d’Antón, una instal·lació
artística amb la qual fa un homenatge a la vida de les mares a través de la
mirada d’un fill, Antón, un ésser totalment imaginari.
 |
| La memòria d'Anton (instal·lació) |
En Trance i
Ex It són una síntesi del
pensament de l’artista i de la concepció formal d’un art creat per sentir-lo i
viure’l directament. Ambdós projectes poden ser considerats, indistintament,
com un conjunt unitari compost de diverses accions i instal·lacions seleccionades
i integrades segons un únic argument, fet que li atorga múltiples i variats
nivells de lectura i interpretació, o bé com una sèrie oberta d’obres que
mantenen cada una d’elles , la seva pròpia autonomia tot i conviure una
contiguament a l’altra.
L’any
2009, La Biennal de Venècia va distingir Yoko amb un Lleó d’or per la seva trajectòria.
L’organització de la Biennal de l’Art va elogiar la seva figura i la seva obra.
I la va definir com “la figura clau de l’art
de la segona postguerra mundial i com la pionera de l’art conceptual”.
A
propòsit d’aquest premi, va ser entrevistada per la revista Art. L’entrevista es va centrar
exclusivament en la seva carrera artística. En aquesta entrevista, Yoko va confessar
que se sentia emocionada al veure reconeguda la seva trajectòria artística
després de 50 anys amb el Lleó d’or de la Biennal de Venècia, i alhora
sorpresa, ja que segons ella, era tradició criticar la seva obra en els món de
l’art.
 |
| 2009 premi Lleó d'Or de la Biennal d'Art de Venècia |
Durant
diverses dècades havia observat com els seus col·legues masculins cridaven més
l’atenció que ella amb treballs similars, i com s’escampaven nombroses mentires
sobre ella i el seu marit per tot el món. També explica perquè des de les seves
primeres obres, trobem un punt de vista feminista. Segons la pròpia Yoko Ono: “Sóc feminista perquè sóc persona. Allò que
et fan hauria de consternar-te. Moltes persones solament són meitat persones
perquè tenen por de fer. Jo faig tot això per ésser una persona complerta”.
Per saber-ne més:
Cut Piece (performance)
Yoko Ono: la gran artista desconocida
Facebook.com/yokoonopage/
Per saber-ne més:
Cut Piece (performance)
Yoko Ono: la gran artista desconocida
Facebook.com/yokoonopage/
