jueves, 7 de marzo de 2013

ORIGEN DEL 8 DE MARÇ





Perquè commemorem el dia 8 de març?

Com sorgeix aquesta idea?

Qui la va impulsar?

Tot i que és una celebració anual, segur que moltes de vosaltres, no en sabeu l'origen. I es que van ser una sèrie d'aconteixements, i no un fet aïllat, el que va donar origen a aquesta diada.

La celebració del Dia Internacional de les Dones, s'emmarca doncs, en un context històric, socioeconòmic i ideològic ampli: les primeres conferències de les dones socialistes a Europa, les vagues del sector tèxtil als EEUU, el posicionament de les dones russes, són elements que es concatenen en el temps i juguen un paper que cal que no es perdi en l'oblit.

"Shirtwaist"



1909/1910- Vaga del sector tèxtil novaiorquès. Els llocs de treball de la industria tèxtil sempre han estat ocupats per una majoria de mà d’obra femenina a tots els països, sobretot pel que fa al personal de línia, les escales jeràrquiques més baixes. Triangle Shirtwaist Company (SC) és una companyia ubicada al centre de Manhattan (Nova York) La firma confecciona “shirtwaist”, peces de vestir femenines molt en voga a finals del segle XIX i inicis del XX. Conjuntament amb una faldilla llarga fins als turmells, forma part del vestit de diari de les dones. Les condicions en què es treballa als inicis del segle passat són les següents: Jornades laborals de vuit del matí a sis de la tarda, dissabtes inclosos. Descans de ½ hora per dinar. 56 hores setmanals que arriben fàcilment a les 70 en períodes de més activitat. Salaris misèrrims, condicions insalubres i perilloses. És el marc usual en el sector tèxtil de l’època. Els/les treballador(e)s, majoritàriament són dones joves immigrants que a penes parlen l’anglès. 
Treballadores tèxtils Mill Cotton Company 1908

El 27 de setembre de 1909 succeeix un incident a la Triangle SC. 400 treballador(e)s es llencen al carrer. La Lliga de Dones, una associació progressista de dones blanques de classe mitja se solidaritza amb la causa de les dones immigrants treballadores per lluitar pels seus drets.

Aquell 27 de setembre ajuden els piquets de les obreres, fent una barrera humana per protegir-les dels matons i de la provocació de la policia. Poc desprès, organitzen una assemblea històrica on es convoca una vaga general de tot el sector tèxtil.

La marxa del Triangle s’estén. La reivindicació de millores en les condicions laborals és seguida per tot el país i desemboca en una vaga general a finals de novembre de 1909. Marxen més de 20.000 treballadors(e)s.

La vaga dura tretze setmanes. Es dóna per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats són desiguals: 339 firmes pacten amb els seus treballador(e)s. 13 companyies -entre elles la “Triangle Shirtwaist Company (SC) ” no arriben a acords.



Estem a Europa. Corre l’any 1910. La II Conferència Internacional de Dones Socialistes es reuneix a Copenhaguen. A proposta de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes es proclama de forma unànime “el Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Són més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides en el parlament finés. Amb això, Zetkin aconsegueix reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països, al temps que fa de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional.
Clara Zetkin i Rosa Lúxemburg


L’any 1911. Conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l’any anterior, el Dia Internacional de les Dones se celebra per primera vegada el 19 de març a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es fan mítings als quals assisteixen més d’un milió de dones i d’homes. Es demana el dret a votar i a ocupar càrrecs públics. S’exigeix el dret a la formació, al treball i a la no discriminació laboral.



No ha passat ni una setmana de la primera celebració del Dia Internacional de les Dones. És un dissabte. Són les 4:40 de la tarda. A les tres últimes plantes de l’edifici de 10 pisos, hi estan treballant 600 persones, la majoria dones. Els caps mantenen les portes tancades per “evitar els robatoris”. De forma fortuïta es declara un incendi. Es propaga en minuts. Tot succeeix en mitja hora. Només hi ha una sortida d’emergència en tot l’edifici. El foc s’escampa per les tres últimes plantes de l’edifici. Algunes de les dones poden escapar, però ràpidament la sortida d’emergència queda tallada pel foc.

Imatge de l'incendi de la fàbrica Triangle


Els amos també es troben a l’edifici. Surten per dalt, per la teulada.El personal desconeix aquesta possibilitat ja que sempre han fet servir els ascensors per arribar a la feina. El dia de l’incendi un dels dos ascensors no funciona.
50 cossos cremats es troben a la novena planta. D’altres, estavellats i mig cremats al carrer. Mai no s’havia vist una tragèdia d’aquestes característiques. El saldo és de 141 persones mortes. 125 són dones d’entre 16 i 23 anys. En la seva majoria immigrants italianes i jueves.

Victimes de l'incendi
Els funerals per les víctimes van ser multitudinaris


Ningú no sap com ha començat l’incendi, tot i que abans ja n’hi havia hagut quatre més. De fet, l’edifici s’havia declarat com insegur per les autoritats per la insuficiència de sortides d’emergència. L’esdeveniment té importants repercussions a la legislació laboral dels Estats Units. Des d’aleshores, les commemoracions del Dia Internacional de les Dones sempre es farà referència a les condicions laborals que condueixen al desastre.


Si bé, tant la vaga com l’incendi formen part de l’univers simbòlic del naixement del Dia de les Dones, altres elements històrics ajuden a configurar-lo. 

Les dones comencen a celebrar mítings durant el mes de març per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb altres dones, en el marc dels moviments en pro de la pau que sorgeixen en vigília de la primera guerra mundial.


Alexandra Kollontai


A Rússia, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1913. Fou promogut en gran part per la líder del moviment proletari de dones russes, Alexandra Kollontai (1872-1952) no com una celebració de totes les dones sinó només de les dones proletàries. Per aquest motiu, encara avui, les organitzacions polítiques d'esquerra anomenen el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.


Dones treballant en una fàbrica d'armament


El 23 de febrer de 1917 (8 de març del calendari occidental), les obreres d'una fàbrica d'armament de Petrograd es van amotinar per la manca d'aliments i el seu elevat preu. Les dones russes es declaren en vaga amb el lema de "pa i pau". L’amotinament de les dones russes davant de la falta d’aliments, dóna inici al procés que porta a la Revolució Russa el mes d'octubre d’aquell mateix any. Quatre dies després el Tsar abdica. El govern provisional concedeix a les dones russes el dret al vot.


Aquest fet, que cal emmarcar en el procés revolucionari que va culminar el mes d'octubre del mateix any, és el que va donar lloc a què el dia Internacional de la Dona es passés a celebrar, sense cap més canvi fins als nostres dies, el 8 de març.
 

Malgrat l’esclat de la II Guerra Mundial, el Dia Internacional de la Dona es va seguir celebrant, però donant un altre caire a la celebració. L’any 1944, en l’acte que va tenir lloc a Londres, es va configurar al voltant de la pau. L’any següent, també a Londres, s’impulsava la necessitat d’elaborar una carta on s’incloguessin els drets polítics, socials, econòmics i educacionals de les dones, proposta que es va dedicar a promoure una comissió creada per les Nacions Unides. Però no va ser fins l’any 1977, que les Nacions Unides van adoptar una resolució que convidava tots els països a consagrar un dia a la celebració dels drets de les dones i de la pau internacional. El 8 de Març va esdevenir aquest dia de reconeixement.



Per saber-ne més:



Los Orígenes la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 / Ana Isabel Álvarez González.

Los Derechos de la mujer : desde los orígenes hasta nuestros días / Ney Bensadon.



jueves, 28 de febrero de 2013

SONIA DELAUNAY I LA REVOLUCIÓ DEL DISSENY TÈXTIL



Pintora i escriptora, va tenir un paper destacat en el desenvolupament de l’Orfisme. A partir dels anys 20 es dedica al disseny de roba, les seves teles pintades a mà, amb colors brillants van revolucionar el disseny tèxtil.
Sonia Delaunay al seu taller

Sonia Delaunay-Terk, va néixer l’any 1885. Amb cinc anys, va anar a viure amb els seus tiets materns a San Petersburg, de qui va rebre una educació cosmopolita. A través de Max Liebermann, va prendre contacte amb el món artístic, i l’any 1903 es va traslladar a Karlsruhe per començar els seus estudis de pintura. Dos anys més tard es trasllada a Paris per continuar la seva formació a l’Academie La Palette

Durant la seva primera època, les seves obres reflecteixen l’admiració pel postimpressionisme i concretament, per l’obra de Vincent van Gogh, Paul Gauguin i Henri Matisse.

Per no haver de marxar de França, Sonia es va casar per conveniència amb Wilhelm Uhde, marxant d’art. Serà a través d’ell que entrarà en contacte amb els artistes de avantguarda com Picasso, Braque o el propi Robert Delaunay.
L’any 1910, es divorcia d’Uhde i es casa amb Robert Delaunay. A partir d’aquell moment el intercanvi artístic entre els dos serà constant. 
Sèrie "Contrastes simultanis"
Aviat es va interessar per les teories de color de Michel-Eugène Chevreul, també començaria la seva serie no figurativa de Contrasts simultanis. Aquell mateix any col·labora en la il·lustració i disseny del llibre La Prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France de Blaise Cendrars.
La Prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France de Blaise Cendrars
Quan comença la Primera Guerra Mundial, estava a Madrid, on es va quedar fins que va acabar el conflicte. El 1917, quan va triomfar la "Revolució d'Ocutbre", va deixar de rebre les rentes de les que havia viscut fins aleshores. Aquest fet va fer que comences a comercialitzar les seves creacions, primer a Madrid, on va obrir una botiga de moda, i més tard a Paris, on va obrir la Boutique Simultané.


Façana de la Boutique Simultané

A Paris, durant els anys 20, va mantenir una relació molt estreta amb els grups dadaísta i surrealista. Col·laborant amb ells en les produccions teatrals i cinematogràfics com Le P’tit parigot de Le Somptier Durante. Durant la decada dels 30, es va relacionar amb els grups que apostaven per l'abstracció en l'art com Abstraction-Création o Cercle et Carré i va ser una dels membres fundadors de Réalités Nouvelles el 1939. 




Escenes de la pel·lícula "Le Vertige" de L'Herbier (1926) i "Le P'tit parigot" de Le Somptier Durante (1926) amb escenografia i vestuari de Sonia Delaunay.






 
Quan va morir els seu marit, l'any 1941, va continuar treballant i col·laborant en la promoció de l'art abstracte. El 1946, va fer una donació d'obres seves i de Robert, es va  convertir en la primera dona a la que se li dedicava una exposició al Museu del Louvre de Paris.

Però la revolució de Sonia Delaunay, va ser en el món del disseny. amb les seves creacions i convinacions de colors, es va crear una veritable tendència de moda, que va inundar els carrers. Tan en la moda per senyora, com per senyor, en objectess de decoració i moda per la llar. Avui en dia es podria comparar a l'èxit que va tenir fa uns anys el dissenyador Jordi Labanda, o la colorista Agatha Ruiz de la Prada, que no només dissenyen roba, sinó tot tipus d'objectes quotidians. 



Dissenys de Sonia Delaunay


Per saber-ne més:

Sonia Delaunay, Arte y moda. (blog Mujeres en el arte)

Sonia Delaunay (blog Moda y Vestido)

Article de la revista Alfar dedicat a Sonia Delaunay, Per Susana Cedan

Sonia Delaunay and "The New Woman" (Dr. Sherry Buckberrough)


miércoles, 20 de febrero de 2013

Fanny Edelman, Brigadista, Comunista, Feminista

FANNY EDELMAN, BRIGADISTA, COMUNISTA, FESMINISTA

Fanny Edelman de Brigadista

Fanny Jacovkis, més coneguda com Fanny Edelman va néixer a San Francisco (Argentina el 27 de febrero de 1911 i va morir el 1 de noviembre de 2011). Política argentina que va participar com a voluntaria a les Brigades Internacionals en defensa de la Segona República Espanyola i va ser presidenta del Partit Comunista fins a la seva mort.
Filla d’immigrants rusos i polacs, que havien arribat a l’Argentina a principis del segle XX. Va començar a treballar als 14 anys en una fàbrica textil, però gràcies a la seva formació va poder canviar de feina i exercir com a mestra de música.

Després del cop d’estat de 1930, encapçalat pel general José Felix Uriburu, va començar a reunir-se a amb un grup d’intelectuals, entre els que hi havia Leonidas Barletta i Alvaro Yunque, i que la van persuadir per que el s’afilies al Partit comunista. Així va ajudar als presos polítics de la dictadura d’Uriburu a través de la seva participación al Socorro Rojo Internacional.
Fanny amb el seu marit Bernardo Edelman

A finals de 1936, es casa amb Bernardo Edelman, amb el que participa les primeres colectes a favor de la Segona República Espanola.  A l’any següent, va arribar a Valencia juntament amb el seu marit per participar en les brigades internacionals. Allí va coneixer Miguel Hernandez i Antonio Machado, amb qui va colaborar durant la campanya d’alfabetització dirida als soldats. A conseqüència de l’avançada de les tropes franquistes, van haver de fugir cap a Barcelona, i el 1938  finalment  tornen a Argentina.
Fanny Edelman va participar en altres campanyes internacionals com la de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, China, Portugal, Nicaragua, Vietnam…
El 1972, en representació de la Unión de Mujeres Argentinas, va asumir la secretaria de la Federación Democrática Internacional de Mujeres,  des d’on va defensar els drets de les dones i de les treballadores davant del creixement de les dictadures militars a Llatinoamèrica.

Així doncs, a través d’aquesta organització , va realizar diversos seminaris per Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, i va impulsar l’Any Internacional de la Dona i la Trobada de la ONU a Nairobi el 1975.
En la seva lluita pels drets humans, durant la dictadura argentina del 1976-1983, va presentar aproximadament 200 testimonis de familiars i victimes de la davant de la Comisió dels Drets Humans de la ONU a Ginebra.
Fanny amb Fidel Castro
Va coneixer al Che Guevara quan era president del Banc Central de Cuba, i també va tenir diverses reunions amb Fidel Castro i Vilma Espín.

Com integran i fundadora de la Unió de Mujeres de la Argentina (UMA),  va estar al capdavant de nombroses lluites populars. Com per exemple, va ser l'UMA la que va portar a la Secretaria General de la Federació Democràtica Internacional de Dones (FEDIM) a Berlin, on entre molts altres temes van posar de manifests els drets de les dones i especialment per que s'instaurés el dia 8 de març com el Dia de la Dona.
També va ser una de les primeres en introduir les qüestions de gènere i els plantejaments feministes dins la discusió partidària.

Algunes de les seves reflexions sobre el tema es poden llegir en un llibre  que va publicar el 2001: Marxismo y Feminismo.
Per saber-ne més:
Un minuto de silencio por Fanny Edelman

Fanny Edelman i les brigades Internacionales, Comunista i F eminista 
Murió Fanny Edelman, histórica del PC 

VVAA: Las Brigadas Internacionales.  Madrid. Asociación de Historia Contemporánea, 2005.