Maria Sibylla Merian, pionera de l'entomologia moderna

No tots els dies es conmemora l'aniversari d'una dona artista, i encara menys els 366è aniversari del seu naixement. Per aquest motiu, aprofitem que "Sant Google" li dedica l'encapçalament per reivindicar la figura d'aquesta intrèpida exploradora i pintora.

Maria Sibylla Merian (1647-1717)

"En la meva joventut em vaig dedicar a buscar insectes. Vaig començar amb els cucs de seda de la meva ciutat natal de Frankfurt. Després vaig establir que a partir d'altres erugues es desenvolupaven moltes de les belles papallones diürnes, com ho fan els cucs de seda. Això em va portar a recollir totes les erugues que podia trobar per observar la seva transformació."

(Metamorfosi dels insectes del Surinam, pròleg)

Maria Sibylla Merian va néixer a Frankfurt.  El seu padrastre, el pintor de flors Matthäus Merian, li va ensenyar a pintar, dibuixar i gravar. De manera que als tretze anys ja pintava les seves primeres imatges d'insectes i plantes a partir de models que capturava directament.

En aquell temps, existia la creença popular que els insectes eren fruit de la "generació espontània" i que creixen del fang en putrefacció. Per aquest motiu, l'Església els anomenava "bèsties del diable". Però Maria, al marge de les creences popular, va començar a observar les orugues, i com a partir de les orugues podien "neixer" les papallones més meravelloses.

Això la va portar a estudiar la metamorfosi, les crisàlides i les plantes de les que s'alimentaven les orugues. Il·lustrant tots els estadis del desenvolupament. D'aquest primer quader d'esbossos en va sortir el seu primer llibre, Nou llibre de flors. A aquest primer volum el van seguir dos més, on presentava els diferents estadis del desenvolupament de les diferents papallones sobre les plantes que s'alimentaven.

Ell 1685 es separa del seu marit i es mudar al castell de Waltha (Països Baixos) per  viure en una comuna pietista. El castell pertanyia al governador de Surinam, i allà va poder estudiar tot de flora i fauna sud-americana.



Maria Sibylla Merian:  Metamorphosis insectorum Surinamensium.  1719.

 

Tot i que els amics i coneguts li desaconsellaven el viatge, Maria va obtenir una beca de la ciutat d'Amsterdam, i amb 52 anys, viatja amb la seva filla petita al Surinam. . Durant la seva estada, les dos van fer nombroses excursions a l'interior de Surinam. Allà, Maria anava describint tot el que descobria a traves de les seves aquarel·les i els seus dibuixos. Dos anys més tard, va contreure la malària, i va haver de tornar a Amsterdam.

Aquarel·la de Maria Sibylla Merian

A la tornada, els seus dibuixos i esbossos li van servir de base per realitzar un importantíssim treball sobre la fauna i flora de Surinam, i que va esdevenir la seva obra més important:  Metamorfosi dels insectes del Surinam, publicada a Amsterdam el 1705.

El seu llibre era per a l'època bastant car i hi havia pocs compradors, Maria Sibylla Merian no podia viure només gràcies a la seva pintura. Es va dedicar a donar cursos de dibuix ia la venda d'utensilis de pintura i preparacions a base de plantes i animals de tot tipus d'espècies.

Merian, que gaudia d'una gran reputació de naturalista i artista, va morir el 1717 als 70 anys a Amsterdam.

Curiositats:
En els últims anys del segle XX, el treball de Maria va ser redescobert, restaurat i diverses vegades honrat. El seu retrat es va posar en el bitllet de 500 marcs alemanys i en un segell de 0.40 marcs del 1987. Diverses escoles porten el seu nom i el gener de 2005 la ciutat de Warnemünde va botar un vaixell amb el seu nom, propietat de l'Institut d'Investigació en el Mar Bàltic.

Segell conmemoratiu

JOANA RASPALL I JOANOLA

Escriptora, lexicòloga, bibliotecària i defensora dels valors de la dona.

Aprofitant que avui és el dia de la poesia, des del Dona havia de ser volem retre aquest petit homenatge a Joana Raspall. Bibliotecària, salvadora de llibres durant la guerra civil, escriptora i denfensora dels valors de la dona. A més a més, coincideix en que el 2013 es commemora "L'Any Joana Rapall".

Joana Raspall

Neix l'1 de juliol de 1913 al barri barceloní de la Barceloneta. Al cap de tres anys la família es trasllada a viure a Sant Feliu de Llobregat, on ha residit des de llavors. Com la mare és d'origen francès, als onze anys va a un internat a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar de Catalunya.

De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària, sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a les revistes locals dels anys vint i trenta: El Eco del Llobregat, Camí Claror, etc. Des d’aquesta última, encapçala la campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu. El seu amor als llibres, porta a la Joana Raspall a preparar-se per a les proves d’accés a l’Escola de Bibliotecàries. Fa les pràctiques a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, i després, en acabar els estudis, en plaça de substituta també hi treballarà fins que s’acaba la Guerra Civil.

Joana Raspall recitant

Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco; totes dues viatgen amb els llibres fins a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. En aquells dies, veient que en un racó de l’Ajuntament algú ha portat unes caixes de llibres que pertanyien a la biblioteca dels Marquesos de Castellbell de Can Falguera, dóna avís al Sr. Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, per si creu convenient que siguin traslladats.

Joana Raspall

Després de la guerra, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, metge i Cap de Sanitat de Sant Feliu, amb qui té tres filles i un fill. Des de llavors es dedicarà a ajudar-lo al despatx de la consulta. Reprèn la seva tasca literària, sempre en català. Així, comença a escriure i a publicar textos en català en els espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També  rep a casa seva tothom que vol fer classes de català i comença la creació de les fitxes de mots sinòmins, que anys després donaran vida als treballs "Diccionari pràctic de Sinònims, el "Diccionari de locucions i frases fetes" (premi  Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el "Diccionari d’homònims i parònims".

La seva tossuderia per apropar la poesia a la gent jove fa que el 1974, a partir del projecte que ella presenta, es creï el Premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves. Des d’aquesta data ha participat sense interrupció en les tasques del Jurat i ha intervingut activament en l’organització de l’acte anual de la concessió del premi i en la presentació del llibre guardonat. Actualment, és la Presidenta d’Honor del Jurat.
Participa en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil i promou, junt amb altres amants del teatre, la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé, mitjançant l'escriptura d'una trilogia d’obres teatrals per a infants i joves, una de les quals, "L’invent", rep el premi Cavall Fort 1969.  

Joana Raspall, 1963, sopar del Premi de Teatre Joan Santamaria

Joana Raspall retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura i sempre amb una capacitat d’il·lusionar més que d’il·lusionar-se. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present i sempre palesa la seva capacitat crítica i autocrítica. Col·labora a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.
L’any 1990, juntament amb integrants de la Comissió del Premi Martí Dot, posa en marxa la “Tertúlia Literària” per tal de crear un marc d’intercanvi i de trobada entre els afeccionats a la poesia.
Durant tots aquest anys, participa en tertúlies i actes literaris, visita escoles i comparteix xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat i, sobretot no deixa mai d’escriure poesia.

L’Associació de dones Casal de la Dona, aprova el 2004, la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.

L’any 2008, l’Ajuntament acorda assignar el nom de Joana Raspall a un dels vials de nova creació de la ciutat.

En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix l’any 1981, “Petits poemes per a nois i noies”, que va rebre la menció especial de poesia del Premi crítica Serra d’Or. Però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: "Bon dia, poesia" el 1996, "Versos amics" el 1998 i "Concert de poesia" el 2004. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica llibres de poesia per a joves, com "Llum i girasols" el 1991, i altres volums per a adults, fins al 2007, quan publica la seva primera novel·la, "Diamants i culs de got". El 2008 es publica un recull de narracions, "El cau de les heures", seguit de “El calaix del mig i el vell rellotge” i tres llibres de poemes per a adults, dos amb l’estil de Haikus i Tankes i un de poesies on resumeix la seva vida, “El jardí vivent”.
Diverses són les seves creacions en el camp de la narrativa, la novel·la, el teatre i la lingüística, així com les seves col·laboracions en articles de premsa i llibres diversos.

 

He trobat uns quants mots

al món de la poesia

no vull quedar-me’ls tots!

Si t’agrada llegir

et faran companyia

ens els podem partir.

(Joana Raspall)

Per saber-ne més:

Escriptors catalans: Joana Raspall

La literatura de Joana Raspall

SOFIA CASANOVAS: CORRESPONSAL DE GUERRA, POETESA, NOVELISTA, PERIODISTA I MARE

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Lutoslawski, era més coneguda com Sofia Casanova, escritora gallega i una de les primeres dones corresponsals de guerra d'Europa.

Sofia Casanova

Va néixer a La Coruña el 30 de setembre i va morir a Poznan (Polonia) el 1958. Amb una gran formació i esperit de lluita, va destacar com a poetesa, novelista i periodista de guerra.

Quan era molt jove la seva família es va traslladar a Madrid, allà va poder estudiar i formar-se. Amb 15 anys ja era una habitual de les tertúlies intelectuals. En aquest cercles va coneixer el professor, filòsof i diplomàtic Wincenty Lutoslawskicon, amb qui es va casar el 1887. Posteriorment, el matrimoni es va mudar a Polonia.

L'any 1096 quan es funda la Real Acadèmia Galega, ja tenia treball i reconeixement a nivell mundial, motiu pel qual va ser nombrada membre d'aquest organisme. Posteriorment el 1952 se li va concedir per unanimitat el títol d'acadèmica d'honor.

Membres de l'Acadèmia Galega

El matrimoni només va tenir filles, aquest fet va ser que Sofia i les seves filles fossin repudiades pel pare i la família paterna, ja que no perpetuaven el seu cognom. Aquesta fet va portar-la molt cops a viure al límit de la misèria. Per aquest motiu, l'any 1907 va treballar com a cronista de guerra al front polac i com infermera per la Creu Roja a Varsòvia.

Homenatge a Sofia Casanova, 1919 Sporting Club de La Coruña

Però ìnfortunis a part, Sofia va ser una gran escritora. Va publicar novel·les, contes i una comedia, a més de 1200 articles periodístics en revistes gallegues, espanoles, hispanoamericanes i polaques.

A més de la seva faceta literària, va impartir nombroses conferències sobre la situació de la dona i les relacions internacionals, tant a Espanya com a Polonia. I va traduïr nombroses obres clàssiques polaques i russes al castellà.

Sofia va adoptar una postura pacifista i antibèl·lica, i així ho va manifestar en les seves cola·laboracions a la premsa durant la Guerra del Rif (Marroc) i la Setmana Tràgica de Barcelona. Aquesta postura també queda molt clara en les cròniques que escriu des de Polonia i Russia (recollides al llibre "De la guerra" 1916).

Va tornar a Galicia completament arruinada i gairebé cega. El 1938 va visitar La Coruña per darrer cop, i va començar l'etapa més dura de la seva vida, com a conseqüència de l'ocupació nazi del territori polac i de la Segona Guerra Mundial.

Per saber-ne més:

A maleta de Sofia (documental)
La primera corresponsal de guerra
Sofia Casanova (youtube)

Curiositats:

- Va entrevistar Leon Trotsky
- Va exercir com a corresponsal de guerra durant la Primera i la Segona Guerra Mundial