ALEKSANDRA MIJÁILOVNA KOLLONTÁI

Va néixer en una família aristocràtica a Sant Petersburg el 19 de març de 1872 i va morir a Moscou el 9 de març de 1952. Va ser una destacada política comunista, revolucionaria i feminista, defensora dels drets de la dona.

Alexandra Kollontai

Va ser educada per un professor particular a casa. Des de molt jove es va interessar pel marxisme i va estudiar Història del Treball a Zurich. Es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus el 1899.

Va participar en els esdeveniments revolucionaris de 1905, desprès de la matança d’obrers davant del Palau d’Hivern. Va treballar escrivint articles i organitzant a les treballadores russes. Va haver d’exiliar-se arrel de la publicació d’un article seu titulat Finlàndia i el socialisme en el que animava als finlandesos a revoltar-se contra l’ocupació russa. Això li va donar l’oportunitat de viatjar per tota Europa, i entrar en contacte amb diversos partits polítics en països com Alemanya, Gran Bretanya o França.

Va viatjar per Europa i va entrar en contacte amb partits polítics de diversos paísos

 Es va oposar activament a la Primera Guerra Mundial i va participar en la conferència de Zimmerwald el 1915. En aquesta època es va unir als bolxevics i va viatjar per diversos països fent campanya contra la guerra.

Quan van començar els incidents que portaran a la Revolució d’octubre, va tornar a Rússia on va ser membre del Comitè Executiu del Soviet de Petrograd. Va donar suport a Lenin en la seva visió dels soviets com organismes per l’exercici del poder i la necessitat de superar la revolució burgesa. Pocs mesos abans de l’octubre de 1917 va ser elegida membre del Comitè Central del Partit i va votar a favor de la insurrecció i la presa del Palau d’Hivern per construir un Estat obrer.

Després de la presa de poder, Alexandra Kollontai va ser escollida Comissària del Poble per l’Assistència Pública. Va ser una de les que més van treballar per aconseguir els drets i les llibertats de les dones, modificant aspectes de les lleis que feien que la dona estès subordinada a l’home, li negaven el dret a vot, li atorgaven salaris inferior als homes i treballs amb pitjors condicions que els homes. 

Com a Comissària del Poble també es va fer càrrec dels nens orfes

La Revolució va aconseguir posar les bases per la igualtat real entre homes i dones, alliberant les relacions familiars i les relacions sexuals. Es va aprovar el divorci i el dret a l’avortament, i es va atorgar a les dones beneficis socials en forma de salaris de maternitat, guarderies i llars d’infants. A més es van desenvolupar campanyes informatives per donar a conèixer a les dones els seus nous drets.

Kollontai va tenir nombrosos enfrontaments amb els seus camarades homes, des d’una indiferència hostil, negaven la necessitat de la lluita pels drets de les dones i veien l’emancipació femenina com una qüestió supèrflua. 

El 1918 va ser una de les organitzadores del Primer Congrés de Dones Treballadores de Rússia. D’aquest congrés va néixer el Zhenotdel, un organisme dedidat a promoure la participació de les dones en la vida pública, en projectes socials, i a lluitar contra l’analfabetisme. El Zhenotdel tenia la seva pròpia revista anomenada Kommunitska (Dona comunista) i Kollontai n’era part del Consell editor. Tots els esforços i treballs d’aquest organisme van aconseguir posar les bases per al sorgiment d’una dona nova a tota Rússia.

El 1921 Kollontai va ser cofundadora de la Oposició Obrera, que juntament amb els dirigents dels treballadors metal·lúrgics demanaven que les empreses fossin dirigides pels sindicats i poder elegir també els administradors dels treballadors. El Congrés del partit va ordenar dissoldre aquest grup.

Alexandra Kollontai va quedar marginada i va perdre la seva influència política. L’any 1923 va entrar formar part del servei diplomàtic. Va ser nombrada ambaixadora de la Unió Soviètica (la primera dona ambaixadora de la història) a Noruega, posteriorment a Suècia i Mèxic. Aquest exili la va salvar, primer de les deportacions que a partir de 1927 van afectar als seus companys de l’Oposició Obrera, i una dècada més tard de morir executada quan un a un, els antics dirigents dels bolxevics van ser executats.

Alexandra Kollontai al seu despatx de l'Ambaixada Russa

Durant el mandat d’Stalin es van revocar part de les mesures que garantien la plena igualtat de la dona i la seva emancipació copleta. I es va penalitzar de nou l’homosexualitat (1934) i l’avortament (1936). Es va reactivar la política a favor de la família i natalista, i es va reintroduir l’educació separada per sexes. El divorci no es va prohibir, però es van augmentar les taxes i el procediment es va fer més llarg i difícil. Però la massiva participació de les dones soviètiques en la guerra contra el nazisme els va tornar els drets que havien perdut.

Alexandra Kollontai es recordada com una de les precursores del moviment feminista. 

Enllaços:

Dona havia de ser. El Matí Imponent. EMUN FM RADIO 

Biografia d'Alexandra Kollontai 

Grandes Mujeres de la Historia: Alexandra Kollontai 
D'aquí a trenta anys, adéu Titanic!! 
La primera embaixadora de la història