lunes, 8 de octubre de 2012

Mari Pepa Colomer, aviadora (1913-2004)




Nascuda al començament del segle XX, ella va ser la primera dona catalana (i de l’Estat espanyol) que va pilotar un avió. I és que amb l’arribada del segle passat van canviar moltes coses per a les dones, ja que les reivindicacions i lluites anteriors havien aconseguit que s’anessin reconeixent els seus drets polítics i socials, així com també el seu dret a rebre una educació que els permetés exercir una professió i poder guanyar-se dignament la vida, sense necessitat de dependre d’un pare o d’un marit. Si hagués nascut cent anys abans, Mari Pepa Colomer ben segur que no hagués pogut ser pilot, ni metge, ni advocada, ni política...

Mari Pepa Colomer va néixer a Barcelona el 1913 i va ser alumna de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, institució que havia fundat el 1909 Francesca Bonnemaison, amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè poguessin aprendre un ofici i exercir després la seva professió.

De ben petita, Mari Pepa Colomer ja volia volar i de joveneta se n’anava amb bicicleta a l’aeroport del Prat, sense que a casa seva ho sabessin, i allí provava els avions vigilada pels mecànics. Va ser la primera dona de Catalunya i de l’estat espanyol que va  aconseguir el títol oficial de pilot d’aviació.  

Precisament va obtenir la llicència de pilot el 19 de gener de 1931, amb només 18 anys, fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Sr. Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l’aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l’escola. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l’inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots-homes que l’envoltaven, participà en varis concursos de pilots amateurs i en el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil. 




El seu primer treball aeri van ser els populars bateigs a l’aire a l’Aeròdrom Canudas, que tenien lloc cada diumenge al matí i que eren un reclam per a molta gent que tenia delit per sentir les noves sensacions que s’experimentaven dalt d’aquells aparells. El 14 d’abril de 1931, el dia de la proclamació de la República, una patrulla d’avions de l’aeròdrom Canudas va fer un volt pel centre de Barcelona arrossegant senyeres i banderes tricolors, enmig dels crits d’entusiasme de milers d’espectadors.

El 1935, quan Mari Pepa Colomer ja duia moltes hores de vol, la Dirección Estatal de Aviación Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge, amb el qual va instruir alumnes masculins. El 1936 va crear, junt amb d’altres companys, la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on va fer classes també. 



Però pocs mesos després va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-39), que va posar fi a les il·lusions que havia creat la República i també a la carrera professional de Mari Pepa Colomer. Com tots els altres pilots, va ser mobilitzada pel govern de la Generalitat de Catalunya. Tot i que li va ser encarregada la tasca de formar nous pilots per a l’Exèrcit Popular, va arribar a fer proves de llançament de bombes. També va ser pilot d’ambulància aèria al Front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava cap a Barcelona. També com participant en operacions de propaganda a favor de la República, i fins i tot transportant gent amenaçada de mort a l’altra banda dels Pirineus, arribant a realitzar en alguns moments del conflicte fins a tres viatges diaris. És curiós observar que tot i la seva intensa implicació en la Guerra Civil mai no va lluitar en el front bèl·lic.

Com moltes altres persones, amb la desfeta republicana Mari Pepa Colomer va haver d’emprendre el camí de l’exili. Ho va fer amb el pilot Josep Maria Carreras, que havia estat el seu professor i amb el qual es va casar poc després i va tenir dos fills. Van viure un temps a França i després a la Gran Bretanya, on ell va treballar com a pilot privat de Lord Baeverbrook, ministre de l’aire en el govern de Winston Churchill (1874-1965). Ella, en canvi, va abandonar per sempre la seva professió i es va dedicar a tenir cura dels seus fills. 

“La guerra va acabar amb tots els meus somnis –va escriure Mari Pepa Colomer– i ja mai més no he tingut cap contacte amb l’aviació.”
Mari Pepa Colomer va morir a la ciutat anglesa de Surrey el 2004, quan tenia 91 anys. 



Per saber-ne més:
Pionera de l'aviació espanyola 
Mari Pepa Colomer:La primera mujer que piloto aviones en España 

Betsabé Garcia:  L'aventura de volar, Mari Pepa Colomer la primera aviadora catalana. Ed. Ara Llibres, 2011.

Altres pioneres de l'aviació:

Dolors Vives, aviadora republicana 
Amelia Earhart
Carolina Lorenzini 
Hanna Reitsch 

1 comentario:

Sandra Ferrer dijo...

No coneixia aquesta fantàstica dona. Moltes gràcies per presentar-nos-la

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...