Dona havia de ser: CAMILLE CLAUDEL, VÍCTIMA DEL SEU GENI

Camille Claudel

...no quede yo para siempre en esta nada con barrotes que es la prisión de locos, donde mi madre y todos ustedes me han confinado, por haber tratado de ser Camille y mujer, Camille y artista, Camille y amante y libre. (Carta de Camille al seu germà)

Aquesta setmana es commemoren els 70 anys de la mort de Camille Claudel.

Entre totes les dones artistes que han passat per la història sense pena ni glòria, i que amb el anys han caigut a l'oblit... probablement la història de Camille Claudel sigui de les més tristes i dramàtiques que ens han arribat.

Desde la seva infancia va demostrar una capacitat creadora admirable, que la seva família no va acceptar ni entendre. Convertida en escultora, col·laboradora i amant d'Agust Rodin, va tocar el cel i l'infern amb una relació d'amor i treball que li va donar més disgustos que alegries, i que va propiciar que Rodin s'aprofites del geni creador de Camille durant molt de temps.
Però ni Rodin, ni el seu germà Paul Claudel (famós escritor) no la van saber entendre ni recolzar-la, i la van arraconar i oblidar.

Va passar el 30 últims anys de la seva vida en un manicomi a Montdevergues. I allí va morir sola. Abandonada pel món, inclosa la seva família.
Camille Claudel (1864-1943) tenia 79 anys quan va morir, després d'una llarga vida dramàtica i fascinant a parts iguals. Ha passat molt temps abans que es reconegués el seu talent com escultora. I que es valorés la seva personalitat artística al marge de la seva relació amb August Rodin. Que va ser el seu mestre. El seu amant. Un geni dèspota i aprofitat, del qual Camille en va ser la víctima. Com també va ser víctima de la seva família, de la societat misògina i envejosa de l'època.

Camille amb 14 anys

Va néixer una una família de la petita burgesia, des de molt jove va demostrar tenir una gran habilitat per crear formes i petites escultures. Treballava i moldeja tot tipus de materials. I el seu germà Paul i la seva serventa li feien de models.

Tot i que la família es va oposar als somni de Camille de convertir-se en artista, finalment gràcies al seu germà Paul, els seus pares van accedir a matricular la seva germana en un taller. El taller artístic Colarossi.

En aquella època, Camille tenia uns 20 anys, es trobava a la plenitud de la seva belleza i la seva força creativa. El seu mestre d'escultura era Agust Rodin, i tot i que aquest era vint-i-quatre anys més gran, es van convertir en amants immediatament.

Rodin, encara que era casat, tenia una amant oficial, Rose Beuret, i a aquest cercle hi va afegir la jove Camille. La seva relació va durar aproximadament deu anys. Però en cap cas va ser fàcil, i va estar plena de discusions públiques i enfrontament entre ells.


Camille també va ser model per Rodin

Al marge de la seva relació amorosa, Camille va esdevenir una alumna excepcional i ben aviat va aflorar el seu geni creador. Rodin li va permetre participar en moltes de les seves obres, algunes tan conegudes com "Els burgesos de Calais". No obstant, potser temerós de la seva personalitat i el seu talent, sempre intentava treure protagonisme al treball en el seu estudi. En la correspondència de Camille, queda plasmat molts cops com August s'aprofitava d'ella, i que presentava com a seus projectes que ella li havia presentat i que ell menyspreava dient-li que no tenia prou talent.


L'ona

L'Âge mur està exposada al Musée d'Orsay de Paris

La seva relació amb Rodin no va estar exempta de vexacions i humiliacions. Rodin es mostrava en públic amb altres dones davant de Camille. La metira també va estar present durant tot el temps que van estar junts. En una ocasió, després de convencer-la per tal que avortes quan va quedar-se embarassada, va signar una carta en la qual es comprometia a casar-se amb ella i deixar totes les altres dones, inclosa l'amant oficial.

Va ser una època molt difícil per ella, enganyada pel seu amor, havent perdut el fill que volia, es va tancar al seu estudi i durant molt temps va esculpir caps de nens...La major part d'aquestes escultures les va destroçar ella mateixa en un atac de ràbia.
Els veins del seu taller es queixaben que sempre la sentien plorar i cridar de desesperació. Però ningú no la va ajudar, i l'única companyia que tenia era la dels gats que entraven i sortien del seu taller.

Una tarda, tres infermers van entrar de males maneres al seu taller i se la van endur lligada en una camisa de força. Per ordre de la seva família, va ingressar en un manicomi. La seva mare va donar ordre, que no pogués rebre visites, ni correspondència, i sobretot que no tingués accés a materials per modelar.
Els metges li van diagnosticar "una sistemática mania persecutòria acompanyada de deliris de grandesa". Tot i que va recuperar la cordura, no va sortir mai del sanatori. En les cartes al seu germà es pot comprovar com la tristesa i la soletat van ser les úniques companyes mentre va estar reclosa.