martes, 10 de diciembre de 2013

Josefina Castellví i les pioneres de l'Antàrtida

Aquests dies, i amb motiu de l'estrena de la pel·lícula "Els records del gel" em sentit a parlar molt d'aquesta dona, Josefina Castellví i Piulachs, però que té d'especial? Doncs que és ...
  • Una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional
  • Pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica
  • Primera dona directora d'una Base Antàritca
Josefina Castellví i Piulachs

I la veritat és que no només les investigadores com ella ho han tingut difícil per accedir a l'Antàrtida, sinó la condició femenina en general, i es que les dones van tenir l'accés vetat al continent gelat durant molts anys. 

Bé, per què la majoria d'expedicions eren de caràcter militar, bé per raons purament masclistes com: debilitat femenina, dificultats per fer banys separats, tensions sexuals en expedicions mixtes....

Tot i amb això les dones han estat presents a l'Antàrtida des dels primers anys de colonització. 

La primera dona que va caminar sobre l'Antàrtida va ser la noruega Caroline Mikkelsen, el 1935 juntament amb el seu marit.

Però ja el 1933, Juan José Soiza Reilly, la seva dona i les seves filles, van visitar les Illes Orcadas per prendre notes per una publicació a la revista Caras i Caretas.

D'esquerra a dreta: Emma Soiza Reilly, Emilio Abras, Lucio Correa Morales, Emma Martínez Lobato de Soiza Reilly, Armando Pico y Juan José de Soiza Reilly. Arriben a Islas Orcadas en el ARA Pampa el 3 de febrer de 1933. 

Jackie Ronne
El 1947 Jackie Ronne i Jennie Darlington, es van convertir en les primeres dones en passar un hivern al continent gelat, acompanyant als seus marits. Jennie Darlington es va quedar embarassada  durant el viatge, i anys més tard va escriure una novel·la titulada "La meva lluna de mel antàrtica".

El 1968, el govern argenti a través del Instituto Naval , envia una expedició a l'Antàrtida amb un equip de quatre investigadores femenines, reputades biòlogues i investigadores marines: Irene Bernasconi, Carmen Pujals, Maria Adela Cària i Elena Maria Fontes (la mitjana d'edat de l'expedició era de 61 anys!)

El 1969, els Estats Units abandonen la prohibició, i permeten que les dones participin al programa nacional antàrtic. Així doncs, quatre geòlogues més un matrimoni van poder treballar durant tot un any al continent. Aquell mateix any, Nova Zelanda hi va enviar la primera dona, una biòloga.

Però no tots els països van acceptar tan ràpidament aquestes mesures, les invstigadores japonens van haver d'esperar fins 1997, que el seu país les autoritzen a passar un hivern a l'Antàritca.


Los primeros turista y las primeras mujeres en la Antártida 3%B1os.pdf

Pioneras en la Antártida 

Les espanyoles no ho han tingut més fàcil, de fet, Josefina Castellví és la pionera del gel.


Filla d'un metge i una mestressa de casa, Josefina Castellví va néixer a Barcelona el 1935. Es va llicenciar en Biologia per l'Universitat de Barcelona el 1960, amb Premi Extraordinari. Va marxar a França a estudiar, i es va especialitzar en oceanografia a la Sorbona. Quan va tornar a Barcelona, va entrar a treballar al Instituto de Investigaciones Pesqueras, actualment l'Institut de Ciències del Mar.

La major part de la seva vida professional, l'ha desenvolupat al CSIC, com a professora, i especialista en bactereologia marina. La seva passió per l'estudi de les bactèries en  condicions extremes, la va portar a interessar-se per l'Antàrtida. Així doncs, el 1984, es va convertir en la primera dona espanyola que participava en una expedició internacional al continent gelat.

Base antàrtica espanyola

Les seves qualitats com a gestora d'investigació, li van mereixer el càrrec de Delegada del CSIC a Catalunya, i posteriorment Directora de Coordinació del CSIC  a Catalunya.

Entre 1987-88, va ser la coordinadora de les instal·lacions de la Base Antártica Española Juan Carlos I a l'Illa de Livingston. I entre 1989 i 1994, en va ser la directora. Posteriorment, va ser la gestora del Programa Nacional d'Investigació a l'Antàrtida a nivell estatal. i responsable de coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.

Actualment està retirada, tot i que continua vinculada a la difusió i a l'estudi de la investigació.

Curiositats:
Rodatge del documental

  • Ha publicat més de 70 treballs científics i a participat en 36 campanyes oceanogràfiques.
  • Ha publicat un llibre autobiogràfic "Yo he vivido en la Antártida" (1996)




No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...