jueves, 9 de enero de 2014

Marina Ginestà i la lluita de les dones contra el feixisme

Les dones van participar activament en la Guerra Civil espanyola. Tan de la part dels republicans, com en la part dels nacionals. Amb diferents rols, evidenment! Mentre Les dones a l'Espanya Republicana actuaven com milicianes, Les dones a l'Espanya Nacional s'encarregaven més de taxes d'auxili dels soldats i les seves famílies
Tan les unes com les altres van tenir un paper importantíssim, molts cops menyspreat per la ignorància sobre aquest període que tenim.
 
Marina Ginestà a la terrassa de l'Hotel Colom, fotografia de Juan Guzmán

Marina Ginestà, que ha mort fa uns dies a Paris, es va convertir en una icona femenina de la lluita antifeixista gràcies a la fotografia de Juan Guzmán. Però Marina Ginestà va ser molt més que una cara bonica i jove, va treballar com a periodista i traductora durant la Guerra Civil i en va patir les conseqüències de pertanyer al bando perdedor.

Ginestà va néixer el 29 de gener de 1919 a Toulousse. Pertanyia a una família obrera de llarga trajectòria reivindicativa. Era filla de dos sindicalistes: Bruno Ginestà i Empar Coloma. La seva àvia materna , Micaela Chalmeta , va ser una pionera del feminisme i del cooperativisme a Catalunya. 


El 1928 la família es va traslladar a Barcelona i Marina aviat va entrar a formar part de les joventuts comunistes.
El 1936 era militant de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (formada per la fusió de les organitzacions juvenils comunistes i socialistes de Catalunya a l'abril d'aquest any). Al costat d'altres companys de les JSUC, va col·laborar en l'organització de l'anomenada Olimpíada Popular, esdeveniment multiesportiu que s'havia de celebrar com a resposta als Jocs Olímpics de Berlín al juliol d'aquest any. 
Va participar en els combats que van tenir lloc a Barcelona , amb el seu germà Albert, 3 durant la fallida revolta de la guarnició barcelonina el 18 i 19 de juliol. Durant els combats, els revoltats es van atrinxerar a l'hotel Colón, situat a la plaça de Catalunya. Després de la seva rendició, les JSUC van confiscar l'edifici, que posteriorment va ser seu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (creat el 23 de juliol). És en aquest edifici on Juan Guzmán va prendre la fotografia que li va donar rellevància.

Marina Ginestà no va entrar en combat durant la guerra. Va treballar com a periodista i traductora. Després de l'arribada a Barcelona de Mikhaïl Koltsov, corresponsal del diari soviètic Pravda i agent de Stalin a Espanya, a primers d'agost, el secretari general del PSUS, Joan Comorera, la va assignar a Koltsov com intèrpret. Per assistir a l'entrevista entre el periodista i el dirigent anarquista Buenaventura Durruti , que va tenir lloc a Bujaraloz (Saragossa), al front aragonès el 14 d'agost (diverses fotografies de Guzmán mostren Ginesta , identificada com " Jinesta " al costat de Koltsov durant la trobada amb el líder anarquista).
 
Bujaraloz (Saragossa) 14 d'agost de 1936. Manuel Trueba Mirones (al centre) Cap de la Columna CAtalana del PSUC, a la seva dreta Mijail Koltsov (corresponsal del diari Pravda) i a la seva esquerra Marina Ginestà (intèrpret de la trobada).

Segons Ginestà, el to de l'entrevista va ser crític amb Stalin i aquest fet hauria estat la causa de la mort de tots dos (Durruti va morir en circumstàncies no aclarides al novembre, a Madrid, durant el setge a la ciutat ; Koltsov va ser cridat a Moscou el 1937 , denunciat durant la Gran Purga en 1938 i executat el 1940). En l'obra que va publicar sobre la guerra civil, Diari de la guerra d'Espanya, Koltsov va citar Ginestà com un dels exemples de l'emancipació de la dona espanyola: «Marina Ginesta, callada, atenta, amb els cabells tallats al noi, combatent en les barricades de la plaça de Colón, conscienciosa mecanògrafa i traductora».

L'entusiasme de lluita i victòria va quedar reflectit en les seves paraules , en una entrevista realitzada l'any 2008 per l'agència EFE: "La joventut, les ganes de guanyar, les consignes... jo me les prenia seriosament. Creia que si resistíem guanyàvem. Teníem la sensació que la raó estava amb nosaltres i que acabaríem guanyant la guerra, mai no vam pensar que acabaríem les nostres vides a l'estranger ... / ... La decepció de la derrota, el record "dels companys que es quedaven enrere, molts d'ells afusellats", es barrejava llavors amb el somni que les democràcies europees vencessin al feixisme en la recentment iniciada Guerra Mundial.
Ginestà fotografiada l'any 2008

El final de la contesa la va aconseguir al port d'Alacant, i va ser reclosa en un camp de concentració. Després de dos mesos d'empresonament, va aconseguir fugir d'Espanya. Arriba amb una manuquella ferida a Montpeller on va rebre tractament. En el pas dels Pirineus va morir el seu nuvi pocs dies abans que Ginestà es retrobés amb els pares. En ser ocupada França pels nazis abandona Europa rumb a Mèxic. No obstant això, el seu destí final va ser la República Dominicana on es va casar amb el seu primer marit, que va conèixer en el viatge. El 1946 es va veure obligada a abandonar el país per la persecució del dictador Rafael Trujillo. Després de recalar a Veneçuela amb els seus pares, 3 a 1952 es va casar en segones núpcies amb un diplomàtic belga amb el que als anys seixanta del segle XX va tornar a Barcelona on romandria fins a començaments dels setanta, quan es va traslladar a París romanent allí fins a la seva mort el 5 de gener de 2014.

Curiositats:

  • Marina Ginestà no va conéixer l'existència de la fotografia, fins uns anys abans de la seva mort.
  •  El 2002 es va utilitzar la foto per a la portada del llibre Las trece rosas de Carlos López Fonseca.
  • L'any 2006, un documentalista de l'agencia EFE, va descobrir la identitat de la protagonista de la foto i es va posar en contacte amb ella. Aleshores Marina Ginestà tenia 89 anys.

Per saber-ne més:

Una fotografia més enllà de la memòria mediàtica 






1 comentario:

Eva Macià dijo...

Una gran lluitadora i una gran catalana!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...