miércoles, 15 de enero de 2014

Leni Riefenstahl, la directora maleïda



Helene Bertha Amalie Riefenstahl, més coneguda com Leni Riefenstahl, va néixer a Berlín el 22 de agosto de 1902. Va morir als 101 anys, el 2003.
Durant els seus 101 anys de vida va trencar infinitat d’esquemes i va aportar al cinema multitud d’experiències innovadores, i fins i tot la creació d’un nou gènere, el documental propagandístic. Els seus èxits sempre es van veure tacats per l'ombra del nacisme.
 
Leni Riefenstahl
La película de Sergei Eisenstein, El cuirassat Potemkin, la va fer decidir a dedicar-se al cinema. Primer va treballar com actriu i finalment va donar el salt a la direcció amb el film La llum Blava (1932), que va ser premiada a la Mostra de Venecia i li va donar fama internacional.

Mentre altres cineastes alemanys marxaven d’Alemanya com Fritz Lang o Robert Wiene, Leni, gràcies al Dr. Goebbels, es va convertir en la cineasta número 1 del règim. Coneixer Hitler va suposar un gran impacte en l’actriu i directora i també una gran oportunitat. 

Ja que li van proposar la direcció de dos documentals sobre el congres del partit: La victoria de la fe (1933) i el Triomf de la voluntat (1936). Amb aquest documentals va obtenir la medalla d’or de la Bienal de Venecia i també la medalla d’or de l’Exposició Universal de paris de 1937.

La Victoria de la Fe

Cartell propagandístic del documental Olympia
El Triomf de la Voluntat
Amb Olimpiada una gran epopeya sobre els Jocs Olímpics de Berlin del 1936, va obtenir el reconeixement del govern i del poble nazi, però també va tenir un gran èxit de públic i de crítica i va guanyar el Lleó d’Or del Festival de Venecia.
Riefenstahl va tenir a disposició tot tipus de recursos, tan econòmics com tècnics. I va destacar pels avenços tèncnics i de producció utilitzats en aquests treballs, plans diferents, travellings i postproducció audiovisual, que van resultar sér molt innovadors per l’època.
Posseia una gran figura i una gran belleza, i la seva figura va ser tipificada i caricaturitzada com el tipus de femme fatal del règim nazi en moltes pelicules de dibuixos animats i filmacions nordamericanes de l’epoca.
Marlene Dietrich, Anne May Wong, y Leni Riefenstahl (Berlín, 1928)
Tot i que als inicis va reconeixer ser simpatitzant de Hitler, progressivament es va anar distanciant del règim nazi. Al final de la Segona Guerra Mundial, va ser detinguda i interrogada pels nordamericans i se li van confiscar molt béns. Quan la van alliberar va ser detinguda pels francesos i acusada de col·laborar amb el regim nazi, finalment va ser alliberada però li van retindre la resta dels seus bens, així com material fílmic i fotogràfic. Durant uns mesos va viure en la indigència i va estar reclosa en un sanatori mental on va rebre electroxocs per desnazificar-ser…
En diversos judicis successius, a instàncies nordamericanes i franceses, va obtenir un veredicte favorable, on es reconeixia la seva no implicació amb el partit nazi, ni cap de les seves ramificacions. També que la seva relació amb Hitler va ser estrictament professional.
Amb 60 anys inicia la seva carrera com a fotógrafa

A partir de la década de 1950, Riefentstahl va iniciar una nova i estimulant etapa professional com a fotògrafa. A final dels 60 va dur a terme una detallada y bella documentació fotogràfica sobre un poble africà, els Nuba.

Posteriorment, va realitzar diverses produccions sobre la vida submarina. El seu estil va ser imitat per coneguts fotògrafs de revites de gran tirada.
Gran documentalista de la fauna marítima
 
Fotografia de Leni, Mar Carib
A la seva vellesa, va continuar desenvolupant una gran activitat, tot i que va patir un greu accident (l’helicopter en el que viatjava va caure), i va partir problemes dorsals i de maluc.

Riefenstahl va morir als 101 anys a la seva casa de Poecking, a Babiera.

Recomanacions:

Leni Riefenstahl, actriz, directora, exploradora

The wonderful horrible life of Leni Riefenstahl, néix a partir d'una idea d'ella mateixa per fer un documental de la seva vida. El va dirigir Ray Müller el 1993. I va coincidir amb la publicació de les seves memòries a l'edat de 90 anys.




2 comentarios:

Eva Macià dijo...

Una altra gran dona que no coneixia! i 101 anys d'història! quins inicis més "xungos", eh?

Judith Mellado dijo...

"Xungos" del tot"!
Però es va reinventar a ella mateixa i en va sortir reforçada. Una vida de pel·lícula!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...