La transició i la democratització de la dona

El final de la Dictadura i la tornada al sistema democràtic van significar l’eclosió del moviement feminista i la ràpida consecució dels avenços jurídics que van col·locar a la dona espanyola a un nivell similar a la de la resta del món occidental.

Aprofitant la celebració de l’Any Internacional de la Dona, convocat per l’ONU, poc mesos després  de la mort del dictador el moviment feminista va sortir a la llum pública. El desembre de 1975 es va celebrar a Madrid les Primeras Jornadas por la Liberación de la Mujer, a les que seguiran el 1976 les Primeres Jornades catalanes de la Dona.

Aviat es va veure que aquest feminisme que naixia després del silenci de la Dictadura tenia bàsicament dos tipus d’associacions: seccions femenines dels partits d’esquerra i grups autònoms feministes entre els que destacava el Colectivo Feminista de l’escriptora i advocada Lidia Falcón.

Pocs mesos abans de la mort del dictador s’havia produït un canvi jurídic important, l’abolició del Codi Civil dels articles que consagraven el paper de l’home com a cap de família i que impedien a la dona casada disposar lliurement dels seus bens anteriors al matrimoni, acceptar herències, firmar contractes o participar en un judici.

Els avenços en el terreny dels drets de la dona van ser ràpids i es van desenvolupar paral·lelament als avenços del procés democràtic de la transició.

El maig de 1978 l’adulteri i l’amistançament deixaven de ser delicte i l’octubre del mateix any es despenalitzava l’expedició d’anticonceptius.

El procés de canvi es consagrava amb l’aprovació de la Constitució el desembre del mateix. L’article 14 de la Carta Magna:

“los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razon de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”

El moviment feminista va centrar el seus esforços en aconseguir una llei del divorci amplia i progressista i una regulació que deixés la interrupció de l’embaràs segons la voluntat de les dones.

El divorci, l’avortament i les campanyes per popularitzar l’ús del preservatiu van ser temes que van provocar grans polèmiques en les que l’església catòlica i les forces polítiques més pròximes a aquesta mentalitat van lluitar per que no hi hagués canvis en la legislació.

Taula informativa 1976

El millor exemple va ser el debat de la llei del divorci, element clau en la ruptura interna en el partit governant de centre-dreta, la Unión del Centro Democràtico de Suàrez. La negativa eclesiàstica a qualsevol canvi va portar a l’enfrontament intern entre els sectors progressistes i democristians de la UCD. Finalment, amb el suport de totes les forces de l’esquerra es va aprovar la Llei del divorci de 1981.

Després de la victòria absoluta del PSOE el 1982, les Corts van abordar l’altra gran reivindicació feminista, la interrupció voluntària de l’embaràs i la polèmica llei de l’avortament.

Tot i que el govern socialista va presentar un projecte de llei moderat, que va aixecar moltes crítiques en els mitjans feministes, el debat va ser agre i polèmic. L’església catòlica no va dubtar en qualificar la llei com una gravíssima violació de l’ordre moral. Aprovada el 1983, el Grupo Popular va interposar un recurs previ de inconstitucionalitat que no va ser resolt fins dos anys més tard.

Manifestació a favor de l'avortament lliure, Madrid 1983

La polèmica de l’avortament, va seguir essent un tema que separava radical a les organitzacions feministes d’opinió conservadora. No obstant, a aquestes alçades el moviment feminista havia començat clarament a perdre força. El fet d’aconseguir total o parcialment les seves reivindicacions va fer que perdés força. Aquest fenomen no sol es pot apreciarà Espanya sinó a la resta del món occidental.

Això no vol dir que s’hagi aconseguit la igualtat entre sexes. Tot i que la dona s’ha anat incorporant de forma creixent al treball i que hi hagi més dones que homes en el sistema educatiu, continua existint elements de desigualtat que segueixen alimentant la polèmica pública.

Espanya segueix essent un país amb una petita població activa femenina si es compara amb altres països del nostre voltant, la desigualtat salarial segueix sent la norma en molts sectors de l’economia i la representació femenina en els llocs de direcció d’empreses i alts executius segueixen sent una minoria. Tot i amb això, el els primers anys del segle XXI, hi ha hagut un tema que per la seva gravetat social a superat a tots els anteriors: la violència de gènere. 

La victòria del PSOE el 2004 va portar tot una sèrie de reformes. Per primera vegada a la historia del país hi havia una vicepresidenta del govern i s’ha establert la paritat en el número de ministres que componen el poder executiu. La reforma del Codi Civil, en l’anomenada llei del Divorci Express, en  la que es volia accelerar els terminis per avançar i solucionar el divorci d’una manera equilibrada, i va acabar afavorint a l’home, i va plantejar nous problemes sobre la custodia dels fills.

No obstant, la gran fita legislativa d’aquest govern va ser la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere que va ser aprovada l’octubre de 2004.

Després de l’èxit del Partit Popular a les generals de 2011, veurem com evolucionen o involucionen aquestes reformes. De moment, les  aplicacions i millores que s’havien fet a la llei de l’avortament, s’han derogat, i hem tornat a la llei de 1985 amb reserves... haurem d’estar a l’aguait sobre quins drets de la dona volen anar retallant.